Cerca de crítiques

Enquesta

Miniatures romàntiques

27/9/2019 |

 

Programa: Benjamin Appl & Kristian Bezuidenhout

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

La inauguració del cicle Palau Grans Veus Lied d’enguany va ser un destacat marc per al debut del baríton Benjamin Appl en aquest ambiciós cicle que, en col·laboració amb el Life Victoria, ens permetrà gaudir aquesta temporada d’artistes vocals de primeríssim nivell com Bartoli, Jaroussky o Gerhaher. 

El programa d’aquesta primera sessió tirava de clàssics pivotant sobre el Dichterliebe op. 48 de Schumann, conjunt que amb els tres grans cicles de Schubert (La bella molinera, el Cant del cigne i el Viatge d’hivern) destaquen en el lloc més prominent d’aquesta primera gran generació de compositors germànics de lied -la segona vindria a finals de segle amb Strauss i Wolf -.

Mendelssohn i Schubert, mestre indiscutible del format, completen la selecció d’unes obres eminentment romàntiques de tres genis que van viure poc. Cal tenir en compte que el més vell va arribar només als quaranta-sis i Schubert moria als trenta-un! El Romanticisme que des de l’impuls inicial de Beethoven ho canvia tot tenia una característica tirada per la miniatura, per l’aforisme musical, ben representada en aquest concert i és que durant les primeres dècades del XIX molts músics s’expressen mitjançant impromptus, moments musicals, bagatel·les. Els fragments de la Música sense paraules de Mendelssohn que va interpretar –magistralment!- Kristian Bezuidenhout en són uns clars exemples.

Obria la sessió una brevíssima mostra del natural encant de Schubert palesant la seva enorme capacitat per extreure tot el lirisme del text i on es feien presents dues constants de l’autor a l’hora de seleccionar els poemes: el paisatge com a mirall de l'ànima i el viatge com a metàfora vital.

Schumann fou un bon coneixedor de la literatura del seu temps, mamant-la des de ben jove ja que el seu pare era editor. La seva natural inclinació cap a la música i la poesia van fer que ambdues convergissin cap a un mateix punt i el lied esdevé el terreny perfecte sobre el qual germinar una sèrie d'obres singulars, de gran càrrega poètica, extraordinàriament subjectives i personals on expressa lliurement les seves idees musicals al marge de l’estructura i on valora especialment l’expressivitat i frescor del producte breu.

Escrit en pocs dies ‘Im wunderschönen Monat Mai/En el meravellós mes de maig’ de 1840 enamorat de qui esdevindrà la seva dona Clara Wieck el Dichterleibe és un pas més enllà d’on havia situat el lied Schubert. Mentre aquest s’ajuda del piano per ressaltar el verb, Schumann fa just el contrari subratllant en ocasions l'ambigüitat de certs versos, confiant a la veu i al piano sentiments diferents, aconseguint autèntics duos per a veu i piano. Igualment el caràcter de cicle es reforça amb una unitat estructural, d'evident contingut narratiu i gairebé fins i tot dramàtic, en la qual podem trobar un plantejament, un nus i un desenllaç.

Appl & Bezundenhout
Precedit d’una gran fama i descrit com el referent de la nova generació de cantants de lied enguany havíem pogut gaudir Benjamin Appl al Nits de Clàssica de Girona on va interpretar, juntament amb Simon Lepper, els tres grans cicles de Schubert en només quatre dies. Artista exclusiu de Sony i deixeble del mític Dietrich Fischer-Dieskau en el seu debut al Palau va lluir una bonica veu i una gran correcció tècnica però vàrem trobar a faltar un punt de passió, i més tenint en compte el repertori, extrem, així com un major domini de l’escena. Al seu costat Kristian Bezuidenhout va estar estratosfèric, en un moment dolcíssim de forma, l’havíem vist igualment a Girona amb Isabelle Faust aquest juliol, i demostrant una versatilitat que fa que tant pugui interpretar repertori barroc al clavicèmbal, com romàntic al fortepiano -que ens pensàvem que ens trobaríem al concert d'anit- o al piano, fins el punt que gosem recomanar que s’inclogui al Palau Piano d’alguna edició futura ja que ha demostrat sobrades qualitats per protagonitzar ell sol un concert sencer. 

Pel que fa al públic, que va acollir amb una bona entrada la proposta, aquest cronista pateix seriosament per la seva salut i si extrapolem la quantitat d'estossegades i estornuts sonorament expressats tot just iniciada aquesta tardor no sabem les cacofonies que es poden arribar a produir quan al gener ens visitin Gerhaher o Jaroussky.

Ignasi Albors
Catclàssics