ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Camins paral·lels (ma non troppo)

19/11/2019 |

 

Programa: Orquestra Barroca Catalana

Lloc i dia:Església de Sant Felip Neri

El primer concert de la temporada 2019-20 de l’Orquestra Barroca Catalana, com és habitual a l’Església de Sant Felip Neri, va proposar una habitual trobada entre Bach i Handel, dos dels grans mestres barrocs i va mostra un bon nivell musical. El títol de l’esdeveniment ‘Camins paral·lels. Bach Handel 1685’ remetia al contingut del programa, on es van interpretar cantates, un concert i altre música orquestral d’aquests dos monstres, així com a les coincidències vitals d’ambdós compositors. Són molt coneguts els fets que varen néixer amb poc més d’un mes de diferència i a una quarantena de quilòmetres de distància. Per contra, mentre l’un va voltar molt, sobretot per Itàlia i Anglaterra on es va establir; l’altre va moure’s tota la vida en un radi relativament petit. Un altre dia, amb més temps i espai, podem fer un cert anàlisi de similituds i diferències entre ells. Només en deixo una anècdota, relativament poc coneguda, com a tastet: els dos van ser operats per problemes de vista per l’oculista John Taylor, un maldestre; Bach va morir com a conseqüència de les complicacions de l’operació i Handel, va anar d’un pèl.

Musicalment parlant, si bé ambdós –òbviament- van excel•lir, van focalitzar-se en àmbits relativament diferents: Handel en l’òpera i els oratoris i Bach en la música sacra i música de cambra, si bé és cert que tots dos van escriure música gairebé per a tots els formats de l’època.

El concert de diumenge encarava amb bon criteri relatives similituds formals per tal de poder copsar la personalitat de cada músic. I l’Orquestra Barroca es va fer acompanyar de dos solistes solvents com ho són l’hiperactiu organista Juan de la Rubia, que va dirigir també algunes de les obres i que darrerament és a tot arreu, i la mezzo Lídia Vinyes-Curtis. D’entrada l’Obertura d’un concerto grosso de Handel, com a aperitiu d’un dels moments de la nit, el concert The Cuckoo and the nightingale on de la Rubia va demostrar que és un intèrpret magnífic de repertori barroc i de la cantata ‘Splenda l’alba in oriente’ on Vinyes-Curtis va palesar perquè ha estat cridada per directors i conjunts de la categoria de Rilling, l’Ensemble Baroque de Limoges, o Sigiswald Kuijken amb una veu petita però bonica, plena de matisos i molt bona dicció que va donar el millor de sí en la cantata bachiana BWV 170. Abans la Simfonia de la Cantata BWV 146 (música que va ser reaprofitada per Bach en el seu Concert per a clave BWV 1052) havia tornat a deixar el públic amb la boca oberta per l’habilitat de de la Rubia al teclat.

L’Orquestra va oferir un so molt cohesionat i rodó, demostrant com va guanyant any rere any, definint una trajectòria molt sòlida que fa que a cada concert s’ompli més i més l’Església de Sant Felip Neri. 


Ignasi Albors
Catclàssics

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de