Cerca de crítiques

Enquesta

Debut esclatant de Beatrice Rana a Barcelona

20/11/2019 |

 

Programa: Beatrice Rana

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

La pianista va actuar dins el cicle Palau 100

 

És tot un goig descobrir intèrprets joves i brillants com Beatrice Rana. La pianista italiana, de només vint-i-sis anys, dins la temporada de Palau 100, va oferir un recital tan fabulós com fastuós amb obres de Chopin, Albéniz i Stravinski. La riquesa i la sensibilitat que va oferir va deixar el públic completament enlluernat.

L’estol de joves pianistes apareguts els darrers anys gairebé ha convertit en normal ser una bèstia del piano a la postadolescència. Beatrice Rana no tan sols va demostrar una tècnica impressionant, sinó un grau de maduresa admirable en un Chopin que voleiava i semblava senzill de tocar. Els seus Estudis op. 25 estan farcits d’obstacles i dificultats que Rana va superar amb gran habilitat, elegància i sensibilitat. Chopin és un compositor d’un romanticisme molt singular, allunyat de tota la resta, que requereix una connexió especial entre l’intèrpret i la música. Les peces de Chopin són intenses i parlen directament al cor, sense mediació intel·lectual. Per aconseguir transmetre aquesta sensació de fantasia, de somni, d’irrealitat, cal depassar de molt la perfecció tècnica. Beatrice Rana va interpretar els Estudis op. 25 amb senzillesa i claredat diàfana; el seu so era cristal·lí, lleuger, i penetrava al cor. Chopin és una menja exquisida no apta per a tots els intèrprets, i Rana se’n va reivindicar una torsimany eficaç. El darrer estudi, titulat “L’oceà”, era ben bé un abocar-se a l’abisme. És un remolí de notes que porta al deliri, però sempre de manera lleugera i etèria, com en un somni.

A la segona part venien dos compositors més moderns: Albéniz, amb el tercer llibre de la Suite Iberia, i tres moviments de Petruixka, de Stravinski. Beatrice Rana va canviar de registre, però el seu estil gràcil i lleuger continuava impregnant la música. Les tres peces de la Suite Iberia semblaven ben bé quadres: cada nota una pinzellada de color, i el resultat, una pintura d’allò més colorista, a partir d’unes notes tocades amb precisió, especialment els acords dissonants de segona.

L’espectacularitat del programa va anar in crescendo fins arribar a Stravinski. Va ser el mateix compositor qui va fer l’arranjament per a piano del seu ballet Petruixka, i va aconseguir una obra farcida de pirotècnia explosiva. Beatrice Rana novament va desplegar el seu art, la seva tècnica, i sobretot, el seu domini pianístic en interpretar una peça eminentment difícil i grandiloqüent, sempre atenta als detalls; cada nota se sentia, cada frase es distingia, i així va anar enfilant una obra delicada i preciosa. En el torn de propines, encara va voler mostrar una altra faceta del seu repertori: el barroc bachià, amb la Giga de la Partita núm. 1. Una peça de caire miniaturístic que Rana també va brodar. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol