ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Bach Collegium Barcelona, per molts anys

25/11/2019 |

 

Programa: Bach Collegium Barcelona

Lloc i dia: Capella de Santa Àgata

La formació de Pau Jorquera presentava el disc 'Bach ist meine Freude!'

Enguany hem de saludar entusiàsticament la presentació oficial del Bach Collegium Barcelona, un conjunt de cor i orquestra fundat tot just l’any passat, provinent de la Fundació Bach zum Mitsingen. El seu director, Pau Jorquera, és un músic infatigable i ple d’entusiasme que ja ha aconseguit situar el Bach Collegium Barcelona a un nivell molt remarcable. N’és una bona prova el concert que van oferir a la Capella de Santa Àgata de Barcelona.

El passat dissabte 16 de novembre es va presentar Bach Collegium Barcelona sota la direcció de Pau Jorquera
Prèviament al concert, Pau Jorquera va fer la presentació del conjunt, destacant-ne el llarg camí, la il·lusió i la voluntat que els ha portat a esdevenir una formació de referència en la interpretació de la música coral de Bach. Bach és un compositor que fusiona com cap altre l’art i l’espiritualitat més profunda, i aquesta és la pedra angular sobre la qual treballa el Bach Collegium Barcelona.

El programa del concert estava integrat per les mateixes peces incloses en l’àlbum que acaben d’enregistrar, Bach ist meine Freude!, és a dir, un recull de motets de la família Bach, des de mitjan segle xvii fins a finals del xviii. Com va dir Pau Jorquera, a través de la família Bach es pot resseguir una línia que va del postrenaixement al preromanticisme. Veritablement vam poder copsar l’evolució musical des de Johann Christoph Bach fins a Carl Philipp Emanuel Bach, amb el gran Johann Sebastian com a punt de gir que ho canvia tot. Els motets dels tres Bach anteriors al geni de Turíngia es caracteritzen per una polifonia vertical, amb línies vocals simples, i que està més pendent de l’harmonia entre les veus. Johann Sebastian ho capgira tot. Ell desenvolupa el contrapunt fins a extrems insospitats i atorga una gran preponderància a unes veus amb personalitat pròpia, extensament desenvolupades. Johann Sebastian deixa clarament enrere qualsevol vestigi de Renaixement i és un compositor que, dins el Barroc, crea un llenguatge propi que el fa inconfusible. Curiosament, en el marc de la capella gòtica de Santa Àgata, la música dels primers Bach hi quedava molt ben emmotllada, en una simbiosi perfecta entre arquitectura i música. En canvi, la música més complexa i florida de Johann Sebastian semblava com si fes esclatar els murs gòtics, que li venien estrets.

El Bach Collegium Barcelona, format per quinze cantants, amb acompanyament d’orgue i violoncel, va fer unes interpretacions d’excel·lència remarcable, amb unes veus en harmonia i molt bona afinació. Potser en el complex motet Das ist meine Freude, les línies vocals no van sonar del tot nítides i es confonien una mica, però res important que llevés qualitat al concert.

El Bach final era el segon fill músic de Johann Sebastian, Carl Philip Emanuel, un compositor de ple segle xviii, que va treballar a la cort de Frederic ii de Prússia. La seva música és d’un classicisme que ja prefigura el primer romanticisme, i que té certa semblança a la música de Mendelssohn. Com va dir Pau Jorquera, en un únic concert vam viatjar per la Turíngia del postrenaixement al preromanticisme. Felicitem encomiàsticament el Bach Collegium Barcelona i li desitgem molts èxits, molts concerts i molts enregistraments. 


Elsa Álvarez Forges
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de