Cerca de crítiques

Enquesta

Passió per Orlinski

18/12/2019 |

 

Programa: Jakub Józef Orlinski

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

El cantant polonès és victorejat en el seu debut al Palau de la Música

Abans de complir 30 anys, el jove contratenor polonès Jakub Józef Orlinski ha entrat amb molt bon peu en el mercat musical internacional. Un considerable talent, una imatge més de model i d’artista pop que de cantant líric i una activitat ‘online’ que no dona treva a les xarxes socials l’han anat encimbellant fins a arribar a ocupar un lloc d’honor entre els representants de la seva corda, cada vegada més normalitzada en els escenaris del món.

A Orlinski ja l’ha fitxat una multinacional discogràfica i en la seva agenda es barregen actuacions en teatres d’òpera i sales de concerts; en aquestes últimes, com en aquest cas, en àmplies i publicitades gires per tal de promoure els seus discos. En aquesta ocasió, era el torn de donar a conèixer en directe part del contingut de ‘Facce d’amore’, el programa del qual va ser concebut pel cantant juntament amb el musicòleg Yannis François, amb qui ja va col·laborar en el seu anterior treball discogràfic. En els dos discos, i en la gira de promoció, acompanya al cantant polonès –que a Barcelona es va presentar el 2018 en el Life Victoria– l’eficaç i virtuós conjunt barroc Il Pomo d’Oro, aquí, a càrrec d’un espectacular Francesco Corti des del clavecí.

En el seu debut al Palau –evidentment, prematur com a protagonista del cicle Grans Veus–, el contratenor va ser rebut com la gran estrella mediàtica que és, sent literalment victorejat. Sabedor del seu potencial econòmic, després de la segona peça, va saludar el públic i va lloar el dissenyador del seu vestit. Mai vist. Orlinski, en tot cas, va tornar a demostrar el seu poder de comunicació i la seva perícia artística amb un programa carregat a la pirotècnia, amb obres de Cavalli, Boretti, Händel, Bononcini, Predieri i Hasse, entre d’altres. Però també va tornar a quedar patent la seva escassa potència en una zona greu grisa i sense gaire harmònic, castigant especialment àries com Crudo amor de Boretti. En el seu cant, a un agut brillant i a una veu ben projectada s’hi uneix una línia florida consolidada –la seva principal característica–, llastat, això sí, per atacs amb sons fixos i, el més greu, algun problema d’afinació. Les baixades al pit les salva el seu equilibrat esmalt, com va demostrar en la primera ària de Pradieri.

Orlinski, es digui el que es digui, encanta, i si en les àries de bravura ho fa pel seu domini de la coloratura, en les contemplatives encisa per línia i expressivitat. El públic va decretar un triomf devastador i davant del mesquí programa –poc més d’una hora i deu minuts– ell va quedar com un rei generós, amb quatre propines. Se les sap totes. 

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya