Cerca de crítiques

Enquesta

Màrqueting vocal

18/12/2019 |

 

Programa: Jakub Józef Orlinski

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

Va ser la mez­zo­so­prano Ceci­lia Bar­toli qui, ara fa 20 anys amb el Vivaldi Album, va apos­tar deci­di­da­ment dins el mer­cat per una fórmula de disc, i implícita­ment de reci­tal, on la redes­co­berta de bellíssi­mes pàgines vocals, mol­tes cai­gu­des en l’oblit, era l’eix per al des­ple­ga­ment del seu talent. Allò no va ser un èxit tan sols artístic sinó també econòmic i aquest ha que­dat com a model per a la indústria musi­cal, en espe­cial per a molts can­tants inse­rits en el món de la música antiga. El con­tra­te­nor Jakub Józef Orlinski (1990) així ho ha demos­trat, meteòrica­ment, amb tres extra­or­di­na­ris discs que han trans­cen­dit més enllà del món musi­cal, ja que el can­tant polonès, a més de tenir talent musi­cal, és també bre­ak­dan­cer. Això li ha fet tren­car les bar­re­res exis­tents en el món musi­cal i ha arri­bat a ser por­tada de Vogue.

Hi ha qui defi­neix el con­tra­te­nor polonès amb l’eti­queta de “post­mo­dern”. El sota­sig­nat s’atre­vi­ria a dir que Orlinski és més aviat una excelsa mos­tra musi­cal de la defi­nida pel filòsof Byung-Chul Han com a “dic­ta­dura del mer­cat”, on aquest dar­rer és qui dic­ta­mina com ha de ser la per­so­na­li­tat artística, els per­fils de comu­ni­cació d’una veu ample, que sap pro­jec­tar tant la veu de cap (fal­set) amb la veu natu­ral amb un acla­pa­ra­dor domini tècnic. Acom­pa­nyat de l’extra­or­di­nari Il Pomo d’Oro, la gran reve­lació de fa uns anys entre els con­junts his­to­ri­cis­tes, vam assis­tir sobre­tot abans que a un reci­tal con­ven­ci­o­nal a l’exhi­bició d’un pro­ducte de màrque­ting de gran qua­li­tat que des­perta pas­si­ons a un públic que no és l’habi­tual i que sem­bla cer­car un art agra­da­ble con­ce­but més per a l’entre­te­ni­ment. Com ens va ense­nyar Kant, però, l’art bell és una altra cosa.

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt / Avui