Cerca de crítiques

Enquesta

El Nadal de Jordi Savall

20/12/2019 |

 

Programa: Oratori de Nadal

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

PALAU BACH. Le Concert des Nations. La Capella Reial de Catalunya. Katja Stuber, soprano. Raffaele Pe, contratenor. Martin Platz, tenor. Thomas Stimmel, baríton. Dir.: Jordi Savall. J. S. Bach: Oratori de Nadal. PALAU DE LA MÚSICA. 17 i 18 DE DESEMBRE DE 2019.

Per commemorar el cinquantè aniversari d’un concert històric, el de l’Orfeó Català al Palau el 22 de desembre de 1969, en què es va interpretar per primera vegada de manera íntegra a l’Estat espanyol l’Oratori de Nadal de Bach, el Palau de la Música va encarregar a Jordi Savall que preparés una nova interpretació de l’obra.

Per a Savall, aquest concert també era una fita important perquè no havia afrontat mai en la seva llarga carrera la interpretació del conjunt de les sis cantates que integren l’Oratori de Nadal.

Amb la participació de La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, els conjunts vocal i instrumental que ell va fundar i dirigeix, i amb el concurs d’un equip de solistes vocals, les sis cantates es van distribuir en dos concerts consecutius (el 1969 es van interpretar totes d’una tirada) que van tenir lloc el 17 i el 18 de desembre.

El resultat artístic global va ser prou bo i els aplaudiments al final de cadascun dels concerts van ser entusiàstics.

Vam ser davant del típic “producte Savall”, al qual el mestre ens té acostumats de fa anys, un producte que parteix sempre d’una base sonora de bona qualitat i d’un nombre suficient d’assajos previs.

Le Concert des Nations va sonar equilibrat i els “obligats” de les àries, generalment d’oboè o de violí, sempre van ser atesos per instrumentistes d’alt nivell. Paral·lelament, La Capella Reial de Catalunya també va oferir un rendiment adequat i també el seu principal atot va ser, com en el conjunt instrumental, l’equilibri entre les seccions. Al principi de cadascun dels concerts hi va haver un cert desajustament coral que es va corregir ràpidament quan els cantants es van acostumar a l’acústica de la sala i es van poder escoltar bé els uns als altres.

L’equip de solistes vocals va funcionar correctament, però sense que, per bé o per mal, ningú destaqués excessivament respecte dels altres. Molt dedicada i adequada d’estil la soprano Katja Stuber i amb rendiment adequat el contratenor Raffaele Pe, de bonica veu, i el tenor Martin Platz, que va assumir també la part de l’Evangelista.

El baríton Thomas Stimmel va haver de substituir al darrer moment el cantant inicialment anunciat, Manuel Walser, i ho va fer amb un rendiment que va ser només correcte, però ateses les circumstancies en què va haver d’actuar, s’ha de considerar suficient.

Savall ho va lligar tot amb una direcció segura però potser massa plana; els contrastos de tempi i els contrastos dinàmics que haurien vivificat la interpretació van ser escassos. Certament, l’Oratori de Nadal no és “El vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum” en versió alemanya, però una mica de sal i pebre i una mica més d’alegria i esperit festiu haurien fet l’obra una mica més feliç. 

Xavier Pujol
Revista Musical Catalana