ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

L'encanteri de Philippe Jaroussky

16/1/2020 |

 

Programa: Philippe Jaroussky

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

El contratenor francès fa seu al Palau el repertori liederístic

Les inquietuds de qualsevol artista són vàlides quan es fan amb convicció. I que un contratenor canti ‘lieder’ de Schubert concebuts per a altres cordes, com en aquest cas, només obeeix al plaer de descobrir nous repertoris i de provar la veu en diversos àmbits expressius. Qui pot, pot, com li passa a una estrella del disc com és el francès Philippe Jaroussky. Amb gran intel·ligència, el contratenor especialitzat en el barroc –que també ha tocat ‘palos’ tan variats com ara cançons de Leonard Cohen, David Bowie o John Lennon, i peces de cabaret i de musicals– va seleccionar amb bon olfacte una vintena de ‘lieder’ schubertians i va vendre el programa a auditoris de ciutats on sap que triomfa. D’aquí neix aquest recital emmarcat en el cicle ‘Grans veus del Palau.

L’experiment va funcionar veient el resultat artístic de la vetllada, però sobretot per la calorosa acollida d’un públic incondicional a qui el cantant francès va saber agrair regalant-li dues propines al final del programa. Amb la veu en plena forma i després d’un començament una mica fred, Jaroussky fins i tot va lluir un cert ‘vibrato’ molt en consonància amb aquest repertori, un detall que brinda més corporeïtat al seu timbre. Li va faltar polir algun so estrident en les pujades a l’agut en parts que no li van del tot còmodes, però aquest detall s’oblidava ràpidament davant del noble fraseig i el seu gran poder de comunicació. La monotonia del seu color de veu la sap matisar amb una desimbolta expressivitat, gairebé teatral, i pel mateix van funcionar millor aquelles cançons amb més càrrega teatral davant de les més contemplatives. No obstant, el que va fer amb ‘Du bist die Ruh’ i amb ‘Litania auf das Fest aller Seelen’ va ser una autèntica meravella, i va aconseguir moments de màgica bellesa.

La segona part no va començar tan feliç, amb una ‘Sei mir Gegrüsst’ carregada de ‘portamenti’ gairebé a cada frase. El va acompanyar amb carinyo i saviesa un concentrat Jérôme Ducros, que, a més, es va lluir en solitari en dues peces per a piano sol. 


Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet