Cerca de crítiques

Enquesta

Ensomni

16/1/2020 |

 

Programa: Philippe Jaroussky

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

Palau Grans Veus Lied
Philippe Jaroussky, contratenor, i Jerôme Ducros, piano.

Quan encara no s’han com­plert nou anys de la pri­mera actu­ació a Cata­lu­nya del con­tra­te­nor Phi­lippe Jaroussky, dins l’edició del 2011 del Fes­ti­val de Tor­ro­e­lla, resulta inne­ga­ble com el francès s’ha con­ver­tit en una de les referències abso­lu­tes en el pano­rama actual de l’ano­me­nada música clàssica. La seva excel·lent for­mació i tècnica musi­cals han fet pos­si­ble que, des de ben aviat, en el seu reper­tori no només hi fes enca­bir els habi­tu­als de la música antiga sinó, també, per exem­ple, obres de la música fran­cesa com les sublims cançons de Rey­naldo Hahn que Jaroussky, lite­ral­ment, broda.

Era ima­gi­na­ble, així, que Jaroussky decidís entrar en algun moment en el món lie­derístic de Franz Schu­bert (1797-1828) i del lied en gene­ral seguint el camí de Joc­hen Kowalski, pio­ner en la inter­pre­tació de lie­der com així ho va demos­trar a finals dels noranta al Liceu i, dar­re­ra­ment, Andreas Scholl i Xavier Sabata, que va abor­dar, fa uns mesos, l’intens Win­ter­reise.

Fidel a la seva emissió vocal diàfana i trans­pa­rent, Jaroussky va con­ver­tir els vint lie­der schu­ber­ti­ans en vint recre­a­ci­ons marca de la casa que, òbvi­a­ment, al melòman tra­di­ci­o­nal li fan l’efecte de no estar escol­tant el Schu­bert que havia cone­gut fins en aquell moment i al melòman més obert li gene­ren la con­vicció d’estar des­co­brint una nova mirada a l’uni­vers schu­bertià. La línia de cant de Jaroussky, així, ens porta a un Schu­bert ten­dre, inno­cent, que, tan­ma­teix, sem­bla dur-nos al nucli essen­cial de l’ànima del músic.

Sàvia­ment acom­pa­nyat al piano per Jerôme Ducros, va ser un con­cert que va mate­ri­a­lit­zar un dels con­cep­tes més asso­ci­ats al roman­ti­cisme: l’ensomni.

ORIOL PÉREZ I TREVIÑO
El Punt / Avui