Cerca de crítiques

Enquesta

Ligeti, Scarlatti i Soler units pel clavicèmbal de Taylor

13/2/2020 |

 

Programa: Justin Taylor

Lloc i dia: Capella de Santa Àgata

FESTIVAL LLUMS D’ANTIGA. Justin Taylor, clavicèmbal. Obres d’Scarlatti: Sonata en Re menor, K. 32, “Ària”; Sonata en Re menor, K. 18, “Presto”. Pare A. Soler: Sonata 25 en Re menor, “Andante”. Scarlatti: Sonata en Si menor, K. 27, “Allegro”; Sonata en La major, K 208, “Adagio e cantabile”; Sonata en Do menor, K. 115, “Allegro”. Ligeti: Passacaglia ungherese. Pare A. Soler: Sonata 90 en Fa sostingut major. Ligeti: Continuum. Scarlatti: Sonata en Re menor, K. 213, “Andante”; Sonata en Fa menor, K. 239, “Allegro”; Sonata en Fa menor, K. 519, “Allegro assai”. Pare A. Soler: Fandango. CAPELLA DE SANTA ÀGATA. 11 DE FEBRER DE 2020.

Si l’edició passada del Festival Llums d’Antiga, el clavicembalista francoamericà Justin Taylor ens meravellava amb un recital dedicat a la música de la família Forqueray, enguany el seu talent ha anat enfocat vers la música de Domenico Scarlatti, pare Soler i Ligeti. La capella gòtica de Santa Àgata presentava un aspecte immillorable per al concert: localitats exhaurides, una il·luminació perfecta per admirar tota la bellesa d’aquesta obra mestra de l’estil gòtic català i el clavicèmbal davant del meravellós Retaule del Conestable de Jaume Huguet disposat per al recital d’un artista cridat a marcar una època a la història interpretativa de l’instrument. I aquest fenomen del clavicèmbal nascut a Angers l’any 1993 i format amb Christophe Rousset i Blandine Rannou va omplir de màgia la capella gòtica amb la música del pare Soler, Scarlatti i amb dues obres de Ligeti, tot desplegant la seva habitual riquesa de timbres, bon gust i una capacitat que arriba a la perfecció a l’hora de poder discernir el detall més subtil dins la rapidesa dels tempi que exigeixen determinades composicions.

Si el seu darrer enregistrament, Continuum (maig del 2018), està dedicat a obres d’Scarlatti i Ligeti, per a aquest programa va incloure tres pàgines d’Antoni Soler, culminades amb el celebèrrim Fandango del qual Taylor va oferir una versió desbordant: plena de ritmes, color i imaginació, del tot equiparable a la magistral lectura llegada per Jean Rondeau.

Quan s’escolta Taylor ens podem deixar emportar per la seva fascinant capacitat d’extreure els colors més purs, amb pinzellades nítides per recrear les diferents Sonates amb una puresa poètica que ens transporta a tot el món clavicembalístic indissociable d’Scarlatti i Soler. També podem deixar-nos seduir per la nitidesa del seu articulat prodigiós i la seva capacitat analítica formal per discernir els detalls recòndits d’una ornamentació i fer emergir el passatge més complex amb la més absoluta naturalitat. En ell, tècnica i musicalitat van unides per crear una amalgama que arriba a assolir una cota que no pot ser més perfecta i que la nit de dimarts va tenir com a punt culminant la interpretació de Continuum. Escrita per Ligeti l’any 1968, les repeticions estàtiques i la mecànica inherent a la composició adquirien en mans de Taylor la gradació més subtil en el matís de les dinàmiques. Era una proesa pels efectes sonors elèctrics sorgits del clavicèmbal, de la uniformitat i precisió rítmica en el sentit minimalista d’una obra de la qual Taylor també és protagonista en una fantàstica producció de videoclip. El clavicembalista francès va interpretar les Sonates de Domenico Scarlatti i Soler amb efectes de lluminositat, contrast i creant tota l’atmosfera tan adient a aquest música del XVIII i va seduir-nos amb una pàgina com la Passacaglia ungherese de Ligeti que, escrita l’any 1978, fa de l’estructura formal barroca un ritme constant sobre el qual es desenvolupa una obra trepidant. Scarlatti, Soler i Ligeti, junts en un recital excepcional de Taylor. 

Lluís Trullén
Revista Musical Catalana