ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Currentzis electritza amb Mahler i Strauss

6/3/2020 |

 

Programa: Teodor Currentzis i l'Orquestra Simfònica SWR Stuttgart

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

El director d'orquestra grec va debutar amb un gran èxit a l'Auditori en la temporada d'Ibercamera

El debut a Barcelona del director grec Teodor Currentzis, dimecres a l’Auditori dins del Cicle d’Orquestres Internacionals d’Ibercamera, es va convertir en tot un esdeveniment. Amb l’aforament complet, el músic format a Rússia va aconseguir hipnotitzar el públic gràcies a dos autèntics bombons tant per a un director com per a un conjunt orquestral, tots dos concebuts entorn de 1888: el poema simfònic ‘Mort i transfiguració’, de Richard Strauss, i la ‘Primera simfonia, Tità’, de Gustav Mahler. Per a això va comptar amb una ‘eina’ prodigiosa com és la Simfònica SWR Stuttgart, conjunt que neix el 2016 de la fusió de les orquestres de les ràdios de Stuttgart, Baden-Baden i Friburg i que Currentzis lidera.

Tensió dramàtica i so potent i bonic
Va cridar l’atenció l’àmplia secció de corda, que sobrepassava els 65 intèrprets, als quals s’unien 25 més en les altres famílies a Strauss i fins a 45 a Mahler. El músic –i actor, realitzador, productor, gestor...– sap el que significa el concepte d’espectacle a l’optar per lectures carregades de tensió dramàtica, però també d’un so potent i bonic. Ell mateix atreu les mirades a l’escenari, perquè més que moure’s empunyant la batuta, no para de ballar, de remarcar les seves idees amb tot el cos al dibuixar les melodies i les entrades, tant que per moments el podi se li quedava petit.

L’èxit aconseguit va beure d’un so embriagador, amb un Strauss punxant i teatral, tota brillantor, equilibrat amb eficàcia en els plans sonors en una acció de conjunt exemplar. Currentzis, a més, no va ocultar el seu desig d’impressionar emprant efectes que van causar un profund impacte en l’audiència, com en aquest monumental primer moviment de l’obra mahleriana, tot i que sempre fidel a les indicacions de dinàmica de la partitura, però accentuant-les en la recerca de contrastos impossibles.

Brillantor i elegància
L’orquestra i els solistes el van seguir amb fidelitat, fins i tot en els difícils canvis de ‘tempo’ de l’‘Intensament agitat, però no massa’ apuntant a un fraseig sorprenent en què els accents de les diferents línies anaven construint un edifici magnífic. No va unir els dos moviments finals, però hi va haver joc i brillantor, elegància i, sobretot, vol líric. Un debut realment prometedor. 


Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de