ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Dels de veritat

23/10/2020 |

 

Programa: Paul Lewis

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1867863-dels-de-veritat.html

Per aque­lles coses que té la vida, l’autor de l’arti­cle va tor­nar al Palau de la Música mesos després d’haver-hi escol­tat una Novena de Beet­ho­ven en què l’adjec­tiu “històrica” és encara insu­fi­ci­ent per posar nom a allò vis­cut. Vuit mesos després, tots hem tin­gut temps per ado­nar-nos com els som­nis utòpics del com­po­si­tor de Bonn, expres­sats en boca de Schi­ller amb allò de l’“Abra­ceu-vos, homes ara!”, seguei­xen eri­gint-se com una exigència ja no espi­ri­tual, sinó de super­vivència col·lec­tiva. I més enmig d’una pandèmia. Per això retor­nar a l’edi­fici moder­nista i veure l’esfinx de Beet­ho­ven en un dels cos­tats de l’esce­nari men­tre es podia escol­tar el bri­llant i savi pia­nista de Liver­pool Paul Lewis (1972) no va ser un con­cert més de la tem­po­rada.

Lewis va començar amb una de les poques mos­tres beet­ho­ve­ni­a­nes del gènere de la fan­ta­sia (Opus 77), en què ens va intro­duir, junt a la celebèrrima Sonata “clar de lluna”, a l’uni­vers sonor del kom­po­nist (com­po­si­tor) de qui era con­si­de­rat, a prin­ci­pis del segle XIX, el més gran virtuós de piano de la ciu­tat de Viena. La pro­funda experiència de trans­for­mació inte­rior vis­cuda amb l’assumpció de la seva con­dició de malalt hipoacústic, i expres­sat al Tes­ta­ment de Hei­li­gens­tadt, el por­ta­rien a una nova con­dició per pas­sar a ser un ton­dich­ter o poeta dels sons. Un poeta que ens va lle­gar cate­drals de l’ànima i per a l’ànima com les Vari­a­ci­ons Dia­be­lli, que a les mans de Lewis ens van por­tar ja no només a la cons­ta­tació d’un savi, ple­na­ment immers a la tra­dició vie­nesa amb el seu mes­tre Alfred Bren­del, sinó d’un intèrpret inci­siu, viu i pro­vo­ca­dor d’experiències als oients. I és que Lewis no és un pia­nista, és un artista dels que neces­si­tem. Dels de veri­tat.


ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet