ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Volodin desbordant d'energia i de lirisme

20/2/2021 |

 

Programa: Alexei Volodin

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/volodin-desbordant-denergia-i-de-lirisme-156110

El pianista rus va superar totes les expectatives en un concert virtuós, ple de llum, de passió i d’una brillantor excepcionals.

La temporada Ibercàmera ha hagut de capejar el temporal de la Covid-19 amb les anul·lacions recents que s’han produït per part d’algunes formacions musicals. El proppassat 9 de febrer havíem de sentir La Creació de Haydn al Palau de la Música, però com que l’Orquestra Nacional d’Hongria no va poder arribar fins a Barcelona. El “suplent” de luxe per a aquest concert va ser el pianista rus Alexei Volodin, que ja havíem sentit dues setmanes enrere amb l’Orquestra del Teatre Mariinksy. El recital de Volodin va ser absolutament extraordinari, d’aquells que fan història.

El programa va ser d’aquells que fan respecte només de llegir-lo: Beethoven, Schumann, Chopin, Rakhmàninov i Stravinski. Alexei Volodin és un músic que fa molts anys que està en estat de gràcia, i a cada actuació ho demostra. La seva sensibilitat va traspuar en totes les obres de manera diàfana.

La sensibilitat de Volodin va traspuar en totes les obres de manera diàfana
Volodin va començar amb la sonata “Clar de lluna”, que va interpretar amb gran claredat expositiva, se sentia nítidament la melodia molt per damunt dels tresets de l’acompanyament. El Presto agitato va sonar natural i amb una placidesa estranya. Volodin va tocar-lo mostrant el seu domini evident del piano, sense alterar-se, amb una emotivitat justa i exacta. Beethoven va ser el primer compositor d’un programa en què les peces van seguir una progressió ascendent de rauxa.

En l’Arabesque op. 18 de Schumann, Volodin va deixar anar la seva delicadesa i el seu lirisme i va convertir aquesta petita obra en una poesia sense paraules, en què les notes del piano van fluir amb gracilitat i amb delicadesa, en una interpretació plena de llum i de colorisme. Schumann va precedir Chopin, compositor amb una personalitat inconfusible, amb una música que apel·la directament al cor. Alexei Volodin és un gran especialista en el compositor polonès, i ho va demostrar un cop més en la Balada núm. 4, op. 52, que va interpretar amb precisió i emoció a parts iguals. Les espirals sonores es van enfilar inflamades de passió fins al deliri, però sempre mantenint la claredat de les notes, dins el que Chopin permet.

Els dos darrers compositors van ser els russos: Rakhmàninov i Stravinski, amb els quals Volodin també se sent molt còmode. De Rakhmàninov en va interpretar una selecció de vuit preludis dels op. 23 i els op. 32. Són un total de vint-i-quatre peces inspirades pels vint-i-quatre preludis de Chopin i que Rakhmàninov va escriure per a cadascuna de les tonalitats de l’escala. Es tracta d’unes miniatures d’una complexitat més que evident que retraten cadascuna un estat d’ànim. Volodin va treure tot el foc i la passió en una execució brillant i plena de colors que en alguns moments va semblar etèria.Especialment en el darrer que va interpretar, el de si bemoll major, el més virtuós de tots, va mostrar una passió explosiva, però sense deixar mai de banda un control tècnic ferri de l’instrument. Sens dubte, aquests preludis van ser on Volodin es va mostrar més entregat i amb més simbiosi amb la música, en el marc d’un concert excepcional tot ell.

La darrera peça del programa van ser els tres moviments de la suite Petruixka, de Stravinski. És l’arranjament per a piano que el compositor va fer el 1921 a petició d’Arthur Rubinstein. Segurament Volodin no va quedar lluny del mític pianista polonès, ja que la seva interpretació va estar marcada novament per un doll de passió, de sensibilitat i de força, però també amb aquell element graciós que caracteritza el conte, ambientat en temps de carnaval.

Alexei Volodin és un dels millors pianistes del panorama actual perquè combina solidesa tècnica, sensibilitat, lirisme i passió, i sens dubte, el públic de Barcelona ho va agrair amb uns aplaudiments entusiastes després d’un concert memorable. 


Elsa Álvarez Forges
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet