ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Vivaldi contra la barbàrie

24/2/2021 |

 

Programa: Vespres d'Arnadí i Lina Tur

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/vivaldi-contra-la-barbarie-156483

Vespres d’Arnadí i Lina Tur protagonitzen una brillant nit barroca al Palau de la Música.

El 20 de febrer de 2021 passarà tristament a la història del Palau per fets extramusicals. Costa parlar de música en moments com aquest però abans de continuar seria convenient fer entre tots un esforç per no oblidar que els concerts, l’art, el teatre, els llibres, tot allò que ens enriqueix com a individus i com a societat ha de continuar al centre del debat públic i de les nostres prioritats col·lectives. Així doncs, voldria que aquesta ressenya sobre el concert de Vespres d’Arnadí i la violinista Lina Tur no es llegís com una frivolitat escapista sinó com una aportació a la resistència contra la barbàrie. Parlem, doncs, de música.

Si l’orquestra de Dani Espasa fos centreeuropea, probablement seria considerada una de les millors del panorama barroc mundial, especialment pel que fa als seus violins i al seu excepcional primer violoncel. En la vetllada organitzada per l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau, vam poder gaudir a més d’una solista que no necessita presentació, la violinista Lina Tur, posseïdora d’una veu personalíssima i una energia que va fer aixecar el vol a un ensemble ja per si mateix tendent a l’exuberància. Al cartell, obres d’un compositor ideal per a una orquestra juganera i optimista com Vespres d’Arnadí, el lluminós, mediterrani i joiós Vivaldi.

Va trencar el gel una peça breu, el concert Alla rustica per a corda i baix continu, que va resultar especialment exigent per aquest darrer. Per bé que el so del conjunt s’ha sofisticat i arrodonit amb els anys i malgrat l’evident perícia del violoncel ja mencionat i del propi director al clave, aquesta és la secció menys refinada de l’orquestra i la que més funciona com a suma d’instruments independents que sovint destaquen per motius equivocats. Ja amb l’estrella de la nit sobre l’escenari i amb Espasa a l’orgue, es va oferir l’interessant Concert per a violí i orgue en re menor RV 541, on es va poder apreciar el contrast entre els disciplinats violins i violes i l’esperit lliure que és Tur, que opta per defecte per un so estripat i uns continus trinats i embelliments a tota velocitat. Entenem-nos: la tècnica de la violinista és impecable i certament és capaç de tocar amb un estil més líric i -si ho volem dir així- més convencional, però se li ha de reconèixer el mèrit d’haver trobat la seva pròpia personalitat sonora i no tenir por de manifestar-la.

Amb una solista com ella, doncs, una partitura tantes vegades interpretada i sovint banalitzada com Il cimento dell’armonia e dell’invenzione (sí, jo tampoc sabia que és el veritable títol de Les quatre estacions) no podia tenir una lectura rutinària. Demostrant una gran complicitat amb Espasa però també amb la concertino Farran Sylvan James -una altra virtuosa que sol lluir-se més en els passatges vertiginosos però amb un estil una mica més matitzat-, va oferir moments de veritable estupefacció davant el desplegament de recursos i les continues explosions d’energia i vitalitat. De la seva banda, els membres de Vespres d’Arnadí van estar en gran sintonia amb el seu director, que posa sobre la taula ja una gran maduresa i una enorme capacitat per a la subtilitat, els engrescadors canvis de dinàmiques i la precisió. Si Tur apostava per la turbulència i l’enfervoriment, l’ensemble es decantava per un so fresc, un ritme sostingut i vital i una elegància que fa anys eren impensables en un conjunt català.

El nombrós públic que va omplir el Palau es va mostrar moderat en inici però ja al final de L’estiu va esclatar en un aplaudiment espontani. Cap al tercer moviment de La tardor ja es podien veure espectadors movent-se al ritme de la música i el final de L’hivern va ser saludat amb una ovació digna de les grans nits. Vespres d’Arnadí i Lina Tur van agrair la efusivitat amb el Concert per violí in tromba marina, on es va poder apreciar la vessant més poètica de la solista.

Pocs minuts després de la fi del concert, passades les vuit del vespre, un grup reduït de violents, aliens a la manifestació que en prou feines havia començat a Plaça Universitat, van atacar part de les finestres laterals del Palau de la Música. Aprofitant la tensa situació d’aquests darrers dies, aquests encaputxats van atacar tot un símbol del catalanisme que recentment s’ha manifestat en contra l’empresonament de Pablo Hasél i a favor de la llibertat d’expressió.

Poques hores després, el Palau va publicar un comunicat de denúncia dels fets en què explicaven que els danys encara s’havien d’avaluar i que, tot i que la majoria del públic del concert ja no era a les instal·lacions, unes 300 persones van quedar retingudes dins de la institució fins que ja no hi havia perill. 


Meritxell Tena
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet