ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Les bondats de Viktoria Mullova amb l'OBC

25/4/2021 |

 

Programa: Viktoria Mullova amb l'OBC

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

https://www.ara.cat/cultura/viktoria-mullova-concert-obc-auditori_1_3960477.html

Una orquestra compacta i amb bona salut acompanya la gran violinista russa.

Farien bé els responsables de màrqueting i publicitat de L’Auditori de revisar la imatge de l’entitat, així com els títols que posen als concerts de l’OBC. La fotografia del mico al voltant de la idea de creació i, en el cas del concert que comentem, l’eslògan “Paper en blanc” són difícilment justificables. Per sort, a L’Auditori hi anem a escoltar música i no pas a assistir a suposades creatives solucions “de marca”. Perquè la veritable marca de la casa és i ha de ser una orquestra ben greixada, un repertori equilibrat i excitant i grans solistes. Aquests tres aspectes es van donar, en bona mesura, en el doble programa del cap de Sant Jordi: una OBC compacta i amb bona salut en determinades seccions (el vent metall especialment, així com una corda sinuosa), dues obres prou conegudes però sempre precioses i que resulten grates d’escoltar en qualsevol hora i moment i, finalment, la gran Viktoria Mullova.

El concert de Sibelius és una peça que ja té caràcter de targeta de presentació de la violinista russa. L’ha tocat arreu, l’ha enregistrat… i se l’ha fet seu, amb un desplegament líric d’alta volada en la presentació i el desenvolupament temàtic. Certament, l’artista eslava acusa de vegades certa fredor i reserva expressiva en algun passatge, però la resolució en forma de preciosisme són marques de la casa a les quals és difícil oposar resistència. L’entesa amb Dima Slobodeniouk al capdavant de l’OBC va ser un altre valor afegit a la prestació de Mullova, que encara va oferir un bis bachià per reblar el clau d’una feina extraordinàriament ben resolta.

Slobodeniouk va oferir després una brillant interpretació de la Primera simfonia de Txaikovski. Els “somnis d’hivern” imaginats pel compositor rus van fluir sense problemes i sense que els malsons traguessin al nas. Al contrari, el bon estat de l’OBC va permetre que la primera de les sis simfonies de l’autor de Píkovaia dama arribés a bon port i amb puntuals passatges de matrícula d’honor.

Paper en blanc? No, bon paper pautat amb bones notes per a tothom. Imatge simiesca? Més aviat al contrari: una vetllada humana, molt humana, amb tocs d’excel·lència a totes bandes. Que duri. 


JAUME RADIGALES
Ara

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet