ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

El gran segle resplendeix a Santa └gata

4/6/2021 |

 

Programa: Nevermind

Lloc i dia: Capella de Santa └gata

https://www.nuvol.com/musica/classica/el-gran-segle-resplendeix-a-santa-agata-182889

Nevermind va reivindicar compositors i compositores oblidats barroc francès al Llums d’Antiga.

El Festival Llums d’Antiga, organitzat per L’Auditori i en l’edició reduïda, el dia 20 de maig ens va portar a la Capella de Santa Àgata un concert del conjunt francès Nevermind. Integrada per quatre músics joves i brillants, la formació va oferir un concert al voltant del barroc francès que va combinar un valor tradicional com François Couperin i dos compositors més desconeguts com Élisabeth Jacquet de la Guerre i Jean-Baptiste Quentin. Malgrat les reduïdes dimensions de la capella gòtica, la interpretació elegant i refinada de Nevermind ens va permetre degustar l’esplendor versallesca més genuïna.

L’ensemble Nevermind
Nevermind és una formació sorgida el 2013, integrada per la flautista Anna Besson, el violinista Louis Creac’h, el gambista Robin Pharo i el clavecinista Jean Rondeau. Rondeau, probablement qui més transcendència té en solitari, ja és un conegut de la temporada musical barcelonina. El que cal destacar és que som davant de quatre músics individualment brillants, amb un gran domini tècnic i expressiu dels instruments, i que alhora són capaços d’amalgamar-se en una unitat harmònica per interpretar música de cambra de manera orgànica.

La interpretació elegant i refinada de Nevermind ens va permetre degustar l’esplendor versallesca més genuïna
El concert va tenir dues parts diferenciades. La primera va estar dedicada íntegrament a François Couperin, amb dues de les seves peces més importants: el primer ordre de Les Nations, i L’Apothéose de Corelli. Totes dues peces recullen l’interès de Couperin a importar les tendències artístiques d’altres latituds a la música francesa. De fet, L’Apothéose de Corelli es va publicar juntament amb la sèrie de concerts Les goûts réunis, títol que ja dona compte de la voluntat del compositor d’importar especialment les tendències italianes, que a principis del segle xviii tenien Arcangelo Corelli com a pinacle.

Les Nations, que data de 1726 sobre obres escrites anteriorment, consta de quatre suites: la francesa, l’espanyola, la imperial —del Sacre Imperi Germànic— i la piemontesa, referides a quatre zones geogràfiques de l’Europa del segle xviii. Cadascuna comença amb un trio-sonata a l’estil de Corelli, seguit de les danses. Sense una disposició instrumental concreta, la majoria de vegades s’interpreten en trio amb baix continu, i així va ser com ho va interpretar Nevermind, amb un trio format per flauta traverso, violí i viola de gamba.

Estretament lligada amb Les Nations, L’Apothéose de Corelli fa referència directa al gran compositor italià, mort el 1713, a qui Couperin ret homenatge amb aquesta peça que data de 1724. Es tracta d’una peça entre al·legòrica i programàtica que descriu l’entrada de Corelli al Parnàs i l’acolliment que li fan les muses. Seguint el sentit teatral inherent al barroc francès, la música descriu amb la precisió d’un retrat els estadis del viatge de Corelli. Som davant d’una música d’estil galant, ja que al Parnàs no hi ha lloc per a la imperfecció o l’ordinarietat. Els quatre intèrprets es van conjurar en una harmonia interna del tot homogènia que ens va traslladar a tots al Parnàs. Sense necessitat de llegir el programa de mà, era fàcil resseguir a través de la música els diferents estadis del viatge, especialment el del son, que durant uns instants ens va fer caure en un estat de relaxament molt proper a la somnolència.

Els quatre intèrprets es van conjurar en una harmonia interna del tot homogènia que ens va traslladar a tots al Parnàs

Després del bloc dedicat a Couperin, Anna Besson va tenir unes paraules d’agraïment per a L’Auditori per haver-los permès fer un concert en directe, ja que, va dir amb recança, estaven cansats de fer streaming. També va reivindicar els compositors oblidats i les compositores com Élisabeth Jacquet de la Guerre (1665-1729), de qui van interpretar dues sonates. Coetània de Couperin, Jacquet de la Guerre ja va tocar com a nena prodigi als vuit anys davant Lluís xiv, que va adonar-se de seguida de les aptituds de la nena. L’amant del rei es va encarregar personalment de l’educació musical d’Élisabeth, que va florir en una compositora, clavecinista i professora molt apreciada.

Les dues sonates de Jacquet de la Guerre que Nevermind van interpretar testimonien l’escriptura de la compositora com a canònica en la forma sonata. El concert es va cloure amb una sonata de Jean-Baptiste Quentin (1690-1742), un altre compositor desconegut, i és que, com va dir Anna Besson, un dels Leitmotiven de Nevermind és que els agrada desenterrar i interpretar autors que encara no tenen el reconeixement que es mereixen.Nevermind és un grup que té la virtut de comptar amb quatre músics excel·lents i alhora sonar com un grup de cambra cohesionat i homogeni. Cal fer una menció especial de la viola de gamba de Robin Pharo, amb un so intens, dolç i embolcallador d’una música que ja de per si és una fragància deliciosa com un perfum discret. 


Elsa ┴lvarez Forges
N˙vol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet