Cerca de crítiques

Enquesta

L'èxit d'una música jove amb intèrprets joves

13/6/2021 |

 

Programa: Camerata Esmuc Casals

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

La Camerata Esmuc Casals fa una interpretació fantàstica de l’’Octet’ de Mendelssohn

La Camerata Esmuc Casals, formada pels quatre membres del Quartet Casals i un grup d’alumnes seus, el proppassat 4 de juny van oferir un concert a la Sala Alícia de Larrocha de L’Auditori en què van interpretar una de les obres de cambra més delicioses i emblemàtiques de tots els temps: l’Octet de Mendelssohn. Si el compositor la va escriure amb només setze anys, els joves intèrprets van demostrar que estan a l’altura de l’exigència d’una obra complexa i plena de dificultats ocultes.

Si Mozart va ser el nen prodigi de la música al segle xviii, Mendelssohn va ser-ho al segle xix. El 1825, quan va compondre l’Octet en Mi bemoll Major op. 20, ja havia escrit onze simfonies per a orquestra de corda. El dedicatari de la peça va ser el professor de violí i amic seu, Eduard Rietz, que també era ben jove, només tenia vint-i-tres anys. El més curiós de tot és que Mendelssohn no tenia models on emmirallar-se a l’hora d’escriure una obra per a aquesta disposició cambrística. Els vuit instruments dialoguen orgànicament, en pla d’igualtat, amb un predomini del primer violí, que té una part més virtuosística, ja que estava destinada al seu professor.

La Camerata Esmuc Casals ens van oferir una petita simfonia de cambra en una execució precisa i brillant
L’èxit que aquest Octet va tenir ja en vida del compositor ha continuat fins avui, i és per això que a vegades s’interpreta amb orquestra de corda, eixamplant el so dels vuit instruments. Ampliar el nombre d’instrumentistes en les peces de cambra sempre és un risc, ja que tenen un llenguatge propi en què cada instrument té la seva part, escrita específicament per a un únic músic. La cambra i la música simfònica tenen llenguatges idiomàtics diferents. Hem de dir, però, que la Camerata Esmuc Casals va aconseguir superar aquesta dificultat i ens van oferir una petita simfonia de cambra en una execució precisa i brillant.

Vera Martínez, Abel Tomàs, Jonathan Brown i Arnau Tomàs seien al primer faristol del primer instrument dels vuit i, cadascun des de la seva posició, llançaven mirades als alumnes per aconseguir la unitat necessària en absència d’una batuta. Cal destacar un so expansiu i esplendorós en l’Allegro moderato inicial, en què la melodia de cadascuna de les vuit parts no es perdia malgrat la multitud d’instruments. L’Scherzo va ser especialment lleuger, àgil i amarat del nervi i la vitalitat lluminosa de Mendelssohn. Vam notar el batec accelerat del compositor, que probablement va escriure aquest Scherzo a partir del text de La nit de Walpurgis, pertanyent al Faust goetheà.

És encomiable la tasca de l’ESMUC, que ja fa anys que està generant un planter de músics fabulosos que poden aspirar a formar part de les millors orquestres europees
Va ser un concert on tot era jove, tant el compositor i el dedicatari de la peça, com els intèrprets. Els músics de la Camerata Esmuc Casals són nois i noies plens de talent, d’energia i de ganes de tocar i de demostrar en públic que ja gairebé se’ls pot considerar professionals. En aquest sentit, és encomiable la tasca de l’ESMUC, que ja fa anys que està generant un planter de músics fabulosos que poden aspirar a formar part de les millors orquestres europees. Els seus professors, els membres del Quartet Casals, se n’han de sentir més que orgullosos.

El concert va ser en format de peu pla, és a dir que va desaparèixer la divisió entre escenari i grades, i intèrprets i públic seien al mateix nivell, amb l’afegit que les cadires per al públic estaven disposades al voltant de l’orquestra. L’experiència va ser esplèndida i gratificant, no tan sols per la qualitat de l’execució, sinó també per l’alegria de percebre l’avenir que s’albira a casa nostra en la formació de músics. Si el Quartet Casals mateix va ser una mica una excepció quan es va consolidar com a formació de primer nivell, a partir d’ara un fet així serà la tònica dominant. Esperem poder gaudir ben aviat d’un nou concert de la Camerata Esmuc Casals, i també d’altres formacions sorgides a redós de l’ESMUC. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol