Cerca de crítiques

Enquesta

Plenitud de l'instant

13/9/2021 |

 

Programa: ‘Quatre tankes de Felícia Fuster' de Magrané

Lloc i dia: Ateneu Barcelonès

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2027626-plenitud-de-l-instant.html

En un pano­rama musi­cal tan repe­ti­tiu i pro­saic com el nos­tre, les noves ini­ci­a­ti­ves les rebem com si fos mannà. Aquest va ser el cas del con­cert de la Diada Naci­o­nal de Cata­lu­nya a l’Ate­neu Bar­ce­lonès, que va arri­bar de la mà del pro­jecte La Fàbrica de Lied (FDL), que diri­geix amb passió poètica el tenor Jordi Mas, i en què es va pos­si­bi­li­tar, ni més ni menys que una estrena de Joan Magrané (1988).

No entra­rem ara a ana­lit­zar per què el com­po­si­tor reu­senc s’ha con­ver­tit en una referència indis­cu­ti­ble en el nos­tre pano­rama, però sí que podem asse­gu­rar que, en el con­cert, ofert pel duo for­mat per la soprano Mireia Tar­ragó i l’arpista Est­her Pinyol, el més interes­sant va ser l’estrena de les seves Qua­tre tankes de Felícia Fus­ter, basa­des en poe­mes pro­vi­nents del lli­bre Aque­lles cor­des del vent (1987) de la poe­tessa, per sort, cada dia més reco­ne­guda.

Tal­ment com si de mini­a­tu­res musi­cals weber­ni­a­nes es tractés, Magrané va demos­trar conèixer a fons les pos­si­bi­li­tats del duo artístic per asso­lir la ple­ni­tud de l’ins­tant que es va tra­duir en un silenci sepul­cral i metafísic a la sala Oriol Bohi­gas.

Abans de l’obra de Magrané, s’havien inter­pre­tat trans­crip­ci­ons per a arpa d’obres vocals con­ce­bu­des amb acom­pa­nya­ment de piano i també de gui­tarra, com en el cas de les Cançons de car­rer (1926) d’Enric Morera. La trans­cripció va fun­ci­o­nar millor en els autors amb influències fran­ce­ses que no pas en Toldrà, però la cui­dada línia de cant, la dicció tex­tual i el poètic acom­pa­nya­ment van impo­sar-se per a un con­cert de veri­ta­ble nor­ma­li­tat cul­tu­ral i d’aposta, des­a­com­ple­xada, pel nos­tre patri­moni musi­cal. En aquest sen­tit, a l’Ate­neu i a la seva secció de música se’ls obre una veta tan impor­tant com necessària.

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt / Avui