Cerca de crítiques

Enquesta

Veloçment

16/3/2022 |

 

Programa: Lucas Debar­gue

Lloc i dia: Auditori de Girona

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2112537-velocment.html

Poca gent es va pre­sen­tar diu­menge a la Sala de Cam­bra de l’Audi­tori, per assis­tir al debut a Girona del francès Lucas Debar­gue. El pro­me­te­dor pia­nista, guar­do­nat inter­na­ci­o­nal­ment, pro­po­sava un viatge per dife­rents èpoques i geo­gra­fies euro­pees: del segle XVIII al XX, pas­se­jant per Ale­ma­nya, França i Rússia.

L’iti­ne­rari es va obrir amb el Con­certo Ita­li­ano de Bach, ideal com a escal­fa­ment degut a les seves regu­lars seqüències caden­ci­o­ses. Alguns espec­ta­dors van aplau­dir al final del pri­mer movi­ment, el que pot­ser va con­di­ci­o­nar l’actu­ació del pari­senc, ja que va començar a esqui­var fur­ti­va­ment les pau­ses entre les obres, i això va gene­rar una certa per­ple­xi­tat en el públic.

Però l’ímpetu velo­cista no es va que­dar aquí, com es va notar avançant cap a Schu­mann, més exac­ta­ment la Sonata n. 3 (Con­cert sense orques­tra), una cre­ació densa i amb pas­sat­ges fàustics i solem­nes. Durant la inter­pre­tació vam pres­sen­tir per part del teclista gal un cert afany d’acce­le­ració, enllu­er­nant amb el vir­tu­o­sisme tècnic dels seus dits lon­gi­li­nis, però també sacri­fi­cant l’expres­si­vi­tat.

Esperàvem més emo­ti­vi­tat a la segona part, amb la visita a dos com­po­si­tors de prin­ci­pis del s. XX que no sem­pre tenen l’expo­sició que es merei­xen: Fauré i Skri­a­bin. Debar­gue va emfa­tit­zar el caire líric i fins i tot clas­si­cista de les par­ti­tu­res, però també va tocar els qua­tre opus de forma quasi inin­ter­rom­puda i sense res­pirs. D’apa­rença aus­tera, roma­nia car­tesià i intros­pec­tiu, cor­bat sobre el teclat com un esca­quista entot­so­lat, fal­tant-li una con­nexió més sen­si­tiva i empàtica amb el públic. Mogut per l’ovació final, el músic es va adreçar de forma ines­pe­rada a la pla­tea, anun­ci­ant el bis en un cas­tellà flu­ent: l’entra­nya­ble i sobre­tot enyo­rosa Nos­tal­gie du Pays de Milosz Magin . De fet, Debar­gue dis­posa de tot un disc dedi­cat a les obres d’aquest difunt com­po­si­tor i pia­nista polonès: així podrem gau­dir del seu talent a casa i sense pres­ses.

A. NUNES DE OLIVEIRA
El Punt/Avui