ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Ana Vidović, recordin aquest nom

4/9/2022 |

 

Programa: Ana Vidović

Lloc i dia: Santa Maria de Cervià de Ter

Ibercàmera dedica a la música catalana l'edició del Festival de Cervià d'enguany, amb un primer concert centrat en la guitarra, instrument que ha fet la nostra música universal, presentant Ana Vidović, considerada la millor guitarrista del món actualment.

Johannes Tinctoris, compositor flamenc al servei de la cort de Nàpols i un dels grans teòrics de la música renaixentista, en el tractat De inventione et usu musicae, assegura que la guitarra és un instrument d’origen català. Més enllà d’aquesta afirmació, la guitarra ha estat un instrument que, malgrat cert ostracisme a les darreres dècades, va tenir una gran difusió arreu de les terres catalanes durant els segles XV i XVI i, més enllà, grans aportacions tècniques, didàctiques i compositives relacionades amb aquest instrument han vist la llum en el nostre país. Músics com Joan Carles Amat, Ferran Sor, i Francesc Tàrrega, van fer que Barcelona, esdevingués durant anys el principal centre difusor d’aquest instrument. Prova d’això és que hi vingueren molts dels grans guitarristes del segle XX com Andrés Segovia, Narciso Yepes o Regino Sainz de la Maza a perfeccionar la seva tècnica amb mestres com Miquel Llobet, deixeble de Tàrrega.

De Francesc Tàrrega, autor dels fonaments de l’escola moderna de guitarra, Vidović va interpretar algunes de les seves obres mundialment famoses com Records de l’Alhambra o la Dansa mora. Primorosament executades es va poder apreciar l’exhuberància en l’ús del tremolos, sons harmònics i arrossegaments típics de la música de Tàrrega, amb una gran elegància continguda característica de la intèrpret.

A la primera part del concert, Vidović havia interpretat dues transposicions d’obres de Bach: a la primera Suite per a violoncel BWV 1007 va estar molt atenta suavitzant l’atac pinçat dels seus dits imitant l’efecte respecte l’arc original, i a la Partita per a flauta BWV 1013 va executar una Sarabanda vertiginosa, exhibint una tècnica extraordinària, contrastant-la amb l’anterior Courante, de gran delicadesa.

Ana Vidović tornarà aquest novembre al Palau de la Música de Barcelona. Ibercàmera, fidel al seu innegable nas que, més enllà de fidelitzar a grans figures consagrades que ja s’associen a la seva marca (Argerich, Gergiev, Pires, ...), va sumant joves talents que amb els anys ocuparan el seu lloc (Trifonov, Varvara, Miura, ...), ha trobat ara, en aquesta guitarrista croata, una nova figura a afegir al seu repertori. És destacable el fet que no incorporava a cap guitarrista des del concert de Julian Bream ... el 1988!

La resta de la interpretació del programa (la Gran Sonata Heroica de Giuliani, i obres d’Albéniz i Sor) va acabar de deixar clares les capacitats d’aquesta virtuosa d’enorme musicalitat. Un estil interpretatiu que destaca per la seva delicadesa i elegància i que excel·leix especialment en els passatges més lírics i calmats, com es va fer evident en un dels moments màgics de la nit: l’Andante de la Sonatina de Moreno Torroba.

En el bis, una participativa i simpàtica Vidović va demanar suggeriments al públic que va satisfer amb Un dia de novembre de Leo Brouwer tancant una exitosa nit. Si no hi éreu, no us la perdeu Un dia de novembre, al Palau. 


Ignasi Albors
Catclàssics

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet