Cerca de crítiques

Enquesta

Futur

25/10/2022 |

 

Programa: Orquestra Da Camera, amb Dezsö Ránki

Lloc i dia: Auditori de Girona

Un eclèctic programa es presentava a la inauguració de la temporada d’Ibercàmera a Girona la tarda de diumenge. Tres compositors d’èpoques ben diferents i estils diversos, que tot i amb algunes obligades connexions i afinitats, l’origen germànic i la vinculació coneguda entre Bach i Mendelssohn, proposaven universos sonors ben allunyats.

Els protagonistes, l’Orquestra Da Camera, reeixit invent creat a l’empara del grup Ibercàmera format a partir de diversos components d’alguns dels millors quartets i formacions de cambra catalans, els Casals, els Cosmos o els Gerhard per citar-ne uns pocs, i amb una envejablement jove mitjana d’edat, que prova la bona salut de les formacions de cambra a casa nostra i promet un futur, com a mínim, il·lusionant.

Ens agrada especialment la iniciativa que sigui precisament una formació jove i catalana la que estreni un dels millors cicles musicals dels que podem gaudir als nostres auditoris.

Al seu costat el veterà pianista hongarès Dezsö Ránki amb quin van oferir una poc ortodoxa però exitosa lectura del primer Concert per a clave BWV 1052 de Bach. L’execució al teclat, amb l’intèrpret d’esquenes al públic, amb el piano totalment obert, va ser més pròpia del romanticisme que del barroc però, com a conjunt, va funcionar. Per tant, més enllà d’afinitats personals, res a dir. Abans, la Simfonia per a cordes número 13 ‘Sinfoniesatz’ d’un adolescent Mendelssohn exhibint la seva fascinació pel Barroc, ja havia posat de manifest el potencial de l’orquestra, executant amb tremp aquesta energètica obra.

Però el millor de la tarda-vespre estava per arribar. Ja que l’execució de l’exuberant ‘Nit transfigurada’ de Schoenberg va ser rodona. Explotant tots els matisos de la, per a alguns la darrera gran obra romàntica, els Da Camera van excel·lir reforçant l’atrevit cromatisme de l’obra que, en alguns passatges, sembla preludiar l’atonalitat que ja es devia estar covant, conduint-nos a través dels cinc moments de l’obra en un periple emocional de gran expressivitat que, per una vegada, acaba bé. Al final ‘dos éssers, sols, caminen dins una nit ben clara’ calmadament i en una profunda harmonia.
 

Ignasi Albors
Catclàssics