Cerca de crítiques

Enquesta

Producte de màrqueting

2/11/2022 |

 

Programa: Cecilia Bartoli i Les Musiciens de Prince-Monaco

Lloc i dia: Gran Teatre del Liceu

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2212469-producte-de-marqueting.html

Afir­mar que Ceci­lia Bar­toli és un dels grans noms del pano­rama musi­cal inter­na­ci­o­nal és una obvi­e­tat. Una car­rera pen­sada i con­ce­buda fins al dar­rer mil·límetre ha fet que cada disc o con­cert seus siguin sem­pre alguna cosa més. El seu retorn al Gran Tea­tre del Liceu, després del reci­tal amb el pia­nista György Fisc­her ara fa només 29 anys, era tot un esde­ve­ni­ment, com així ens ho va recor­dar el direc­tor artístic del Gran Tea­tre del Liceu abans de començar el con­cert, que va tenir un resul­tat artístic més de pro­ducte de màrque­ting que no de gran interès musi­cal. En pri­mer lloc, per la cons­trucció d’un pro­grama que sem­blava tenir més volun­tat a mos­trar els pen­ti­nats i ves­tits de la diva ita­li­ana que no pas el seu ins­tru­ment musi­cal, que, als cin­quanta-sis anys, con­ti­nua ofe­rint una colo­ra­tura i un fiato abso­lu­ta­ment admi­ra­bles.

Con­ce­but el con­cert com una immensa arqui­tec­tura sonora per­fec­ta­ment embas­tada amb obres de Händel, Por­pora, Hasse, Tele­mann i Vivaldi, la veri­tat és que l’elecció del títol Fari­ne­lli i el seu temps va sonar més a pre­text perquè la mez­zo­so­prano pogués ofe­rir i cons­truir l’esmen­tat pro­ducte.

No estem dient, en abso­lut, que la pres­tació artística de la solista i de la for­mació Les Musi­ci­ens du Prince-Monaco, que diri­geix des del cla­vicèmbal Gian­luca Capu­ano, no esti­gues­sin a l’altura perquè hi van estar, molt. Van ser abso­lu­ta­ment magis­trals les con­tri­bu­ci­ons dels solis­tes de tra­verso, oboè i, sobre­tot, el trom­peta Thi­baud Robinne. El resul­tat gene­ral va ser, però, més el d’aquest pro­ducte pen­sat per a nous públics que no pas per als con­nais­seurs. I com a prova fefa­ent del que diem l’elecció dels bisos amb la presència de música del napo­lità Ernesto de Cur­tis (1875-1937), mal­grat que el con­junt era una orques­tra bar­roca. Però a Bar­toli se li per­met tot i és d’espe­rar que no pas­sin tants anys abans de tor­nar-la a escol­tar al Liceu. Si pot ser, però, amb un pro­jecte no tan manat pel màrque­ting.

Oriol Pérez Treviño
El Punt/Avui