Cerca de crítiques

Enquesta

Set ‘adagios' i un terratrèmol

16/12/2022 |

 

Programa: Quartet Gerhard. Roger llla, fortepiano. Ensemble O Vos Omnes. Xavier Pastrana, direcció. J. Haydn: Les set últimes paraules del nostre Salvador a la creu

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

http://www.revistamusical.cat/critica/set-adagios-i-un-terratremol/

Les Set últimes paraules del nostre Salvador a la creu és una obra ben rara: encarregada per carta, des de Cadis, a Joseph Haydn, la peça –d’aproximadament una hora de durada– té la finalitat de glossar musicalment les suposades set últimes frases pronunciades, segons la tradició, per Jesús a la creu, totes ben famoses.

Per aquest motiu l’obra s’estructura de manera inusual en una obertura seguida de set breus moviments, tots lents, tots adagio, i es tanca amb un vigorós “Terratrèmol” (indicat Presto e con tutta la forza), únic element de contrast, afegit pel propi Haydn més enllà de l’encàrrec, que donaria forma musical als grans trasbalsos que, segons les Escriptures, es van produir al cel i a la terra en el moment que Jesús va expirar.

L’obra ha conegut múltiples versions. Concebuda i composta inicialment com una peça exclusivament instrumental per a orquestra, ja des del principi va ser transformada en una peça per a quartet de corda perquè sembla que a l’espai al qual estava destinada, l’oratori de la Santa Cueva de Cadis, no cabia una orquestra. Posteriorment se’n va publicar una versió per a piano que Haydn no va fer, però que va autoritzar. L’obra va gaudir d’una certa popularitat a tot Europa i finalment el propi compositor, després de veure que un altre autor, amb força èxit, n’havia fet una versió per a orquestra que incloïa parts corals, va decidir que la versió per a orquestra i coral, amb solistes, ja se la faria ell mateix sobre text en alemany.

Les Set últimes paraules, sense ser cap raresa a la programació, no és una peça gaire freqüent i és ben estrany perquè l’obra, que pertany al Haydn madur, és de qualitat superior, l’audició és fàcil i per al cor és una autèntica delícia cantar-la. Costa d’entendre que les corals no interpretin molt més sovint una perla com aquesta.

La versió que es va poder escoltar a L’Auditori de les Set últimes paraules no va ser cap de les quatre esmentades, sinó una de nova, per a quartet de corda, fortepiano i coral que, d’alguna manera, resumia les quatre existents. De la interpretació, se’n va fer càrrec el Quartet Gerhard, Roger Illa al fortepiano i l’Ensemble O Vos Omnes dirigit per Xavier Pastrana.

S’hauria pogut témer que el suport instrumental proporcionat per un quartet de corda al cant d’una coral resultés massa prim. Excepte en alguns pocs casos en què s’hauria agraït una mica més de gruix sonor instrumental, l’equilibri entre cant i instruments va ser molt correcte.

El Quartet Gerhard va oferir una molt bona lectura, plena de detalls i de matisos, de l’esplèndida partitura, i l’Ensemble O Vos Omnes, amb un total de dotze cantants (tres per cada veu) va excel·lir en la seva actuació, amb una gran homogeneïtat tímbrica en cada part i entre les diverses parts, una bona resolució dels passatges solistes i una emissió proporcionada dinàmicament al suport instrumental que rebia.

El resultat musical de la vetllada va quedar definitivament beneficiat per la disposició insòlita d’intèrprets i públic: tothom damunt el gran escenari de la Sala Pau Casals de L’Auditori, amb el públic al fons mirant cap a la sala i els intèrprets d’esquena a la sala i mirant cap al públic. L’acústica d’aquesta disposició va resultar sorprenentment òptima i la proximitat va fer que la interpretació fos propera, gairebé íntima. 

Xavier Pujol
Revista Musical Catalana