ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Aprenent de Prometeu

31/1/2023 |

 

Programa: GIO Symp­ho­nia

Lloc i dia: Auditori de Girona

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2248442-aprenent-de-prometeu.html

La GIO Symp­ho­nia con­ti­nua fidel a la filo­so­fia de pre­sen­tar en directe col·labo­ra­ci­ons amb músics repu­tats del pano­rama naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal. Per cele­brar el seu onzè ani­ver­sari, el diu­menge 29 a L’Audi­tori de Girona, els còmpli­ces van ser el Kebyart Ensem­ble, un quar­tet de saxòfons bar­ce­loní amb intèrprets joves, però que ja por­ten prop d’una dècada actu­ant a grans sales de tot el món.

Tan­ma­teix, la vet­llada arran­ca­ria només amb l’orques­tra giro­nina, ofe­rint obres de Beet­ho­ven. Pri­mer, l’ober­tura del ballet Les Cri­a­tu­res de Pro­me­teu, amb les seves sono­ri­tats opti­mis­tes i esplen­dents, i una res­posta sol­vent dels ins­tru­men­tis­tes, sobre­tot en els tutti. Temàtica­ment, era la tria encer­tada, ja que Beet­ho­ven sem­pre va ser un autor com­promès amb els ide­als del progrés i l’eman­ci­pació; per tant, la seva música té una intrínseca dimensió pro­me­teica. Pre­ci­sa­ment, aquest va ser el leit­mo­tiv de l’al·locució, pedagògica però també humo­rada, que va pro­fe­rir el direc­tor de la GIO, Fran­cesc Prat, intro­duint, en aquest cas, la Sim­fo­nia n. 1 del com­po­si­tor de Bonn, men­tre l’orques­tra recre­ava trams de l’obra per a l’ente­ni­ment del públic. Després d’expres­sar l’afecte per la par­ti­tura i també elo­giar la lli­ber­tat cre­a­tiva i el poder alli­be­ra­dor de la música, Prat va con­duir la sim­fo­nia amb segu­rança i des­tresa, fins al final exal­tant i exul­tant.

Els Kebyart van com­plir amb el rol de con­vi­dats, situ­ant-se al mig de l’esce­nari per al Con­cert per a Quar­tet de Saxòfons i Orques­tra, sig­nat el 1995 per Phi­lip Glass, un dels grans heralds de l’escola mini­ma­lista. L’obra alterna sec­ci­ons més noc­tur­nals amb tona­li­tats més pro­pe­res al jazz i el pop, man­te­nint glo­bal­ment una cadència força cinemàtica. En res­posta a la gran ovació, els músics van repe­tir un seg­ment del con­cert de Glass, i per aca­bar, els qua­tre saxo­fo­nis­tes va lliu­rar una suavíssima adap­tació extreta de les Cançons sense parau­les de Men­dels­sohn. Les nits d’hivern a Girona són fre­des, però el públic, que quasi omplia la sala, va poder escal­far-se amb la música i el foc, lle­gats de Pro­me­teu. 


ALEXANDRE NUNES DE OLIVEIRA
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet