ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Viatge a Rússia

28/2/2023 |

 

Programa: L'Orquestra Simfònica d'Anvers

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/viatge-a-russia-307379

L’Orquestra Simfònica d’Anvers, dirigida per Elim Chan, amb la participació de Pablo Ferrández, van fer un programa rus.

El concert protagonitzat per l’Orquestra Simfònica d’Anvers que va tenir lloc al Palau de la Música el proppassat 23 de febrer va ser un viatge a la Rússia dels segles XIX i XX. Sota la batuta de la directora titular, Elim Chan, la formació flamenca va interpretar obres de Glinka, Prokófiev i Xostakóvitx, per al qual va comptar amb la participació del violoncel·lista espanyol Pablo Ferrández en un tour de force esgotador.
El programa va quedar inaugurat precisament amb una obertura, la de l’òpera Ruslan i Ludmila, de Glinka. Es tracta d’una peça molt coneguda, de ritme vibrant i rapidíssim, que Elim Chan va abordar amb gran energia, fent destacar una corda incisiva, ben nodrida i molt ben acompassada amb el vent. Chan va dirigir a una velocitat rabent i alhora amb un so i una melodia molt ben definits, gairebé com si es tractés d’una dansa ràpida.

Ferrández és un intèrpret d’estil delicat, amb un so que traspua bellesa per tot arreu.
Pablo Ferrández, que ja havíem vist a l’inici de la temporada al costat d’Anne-Sophie Mutter, va fer una interpretació veritablement impressionant del Concert per a violoncel núm. 2 de Xostakóvitx, una obra que el compositor va dedicar, igual que el primer concert, a M. Rostropóvitx, i que està impregnada d’una dificultat endimoniada en tots els sentits.

Ferrández és un intèrpret d’estil delicat, amb un so que traspua bellesa per tot arreu. Amb una tècnica molt sòlida i una afinació perfecta, va donar cos i veu al crit d’angoixa que aquest concert suposa. De naturalesa molt més fosca i dramàtica que no pas el primer, el segon concert per a violoncel, estrenat el 1966, pertany a la darrera etapa compositiva de Xostakóvitx, aquella en la qual expressa sense filtres el turment interior que va ser la seva vida. Ferrández, totalment immergit en la música, va ser-ne un torsimany una mica massa apol·lini, com si volgués posar una pàtina de bellesa harmònica a una música que és l’expressió més abrupta de l’estat d’ànim d’un home esquerdat de dalt a baix.

La música russa del segle XX va continuar sent la protagonista, aquest cop amb Prokófiev i una selecció de moviments pertanyents a les dues primeres suites que el compositor va confegir a partir del seu ballet Romeu i Julieta. Com en Glinka, vam tornar a notar una predisposició per a la dansa per part d’Elim Chan, que es va traduir en una interpretació marcadament rítmica, en la qual van excel·lir els moviments lents i més intimistes. Va ser especialment remarcable l’escena del ball de màscares, amb un toc elegant i preciosista.

Va ser especialment remarcable l’escena del ball de màscares, amb un toc elegant i preciosista.
En els moviments més expansius, amb més orquestra, la batuta de Chan va empal·lidir una mica, ja que no va acabar de trobar la volada emocional que es desprèn de tanta densitat i intensitat orquestral. Va faltar un punt del dramatisme extrem que travessa tot el ballet. Malgrat que no sigui una obra experimental de Prokófiev, no deixa de ser música del segle XX, i requereix més força i més salvatgisme del que Chan va donar-li. L’escena final, la de Romeu a la tomba de Julieta, va sonar tan romàntica i pulcra que no va assolir la intensitat emocional que l’acosta a la música de Bernard Herrmann per a la pel·lícula Vertigo.

Sembla que Elim Chan es troba més còmoda amb la música del segle XIX que en la del XX, cosa que es va fer avinent amb la peça que va triar per cloure el concert: la Dansa russa d’El trencanous, amb la qual va tornar la vivacitat i la lleugeresa de Russlan i Ludmila amb què havia començat. L’Orquestra Simfònica d’Anvers la va secundar amb una corda vibrant i una execució precisa que la confirmen com una gran orquestra europea. 


Elsa Álvarez Forges
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet