Cerca de crítiques

Enquesta

Entrellaçant fils a Peralada

1/8/2023 |

 

Programa: ‘Monteverdi-Piazzolla' de Leonardo García Alarcón / ‘Alba' d'Aimar Pérez Galí

Lloc i dia: Festival de Peralada

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2318999-entrellacant-fils-a-peralada.html

Diu­menge pas­sat, vam poder tes­ti­mo­niar a Pera­lada dues actu­a­ci­ons força dife­rents, però guia­des per la mes­cla i la fusió com a prin­ci­pis fun­da­ci­o­nals i meto­dològics: eren Alba i Mon­te­verdi-Piaz­zo­lla..

El pri­mer és un espec­ta­cle que cerca fon­dre la dansa, la música i la poe­sia. El pro­jecte encara està en procés i s’estre­narà el febrer de 2024 al Mer­cat de les Flors. Per tant, el que vam veure era un avançament, o un “pre­ludi”, com el va ano­me­nar el direc­tor artístic Aimar Pérez Gali, adreçant-se al públic per expli­car les línies con­duc­to­res de la pro­ducció. La teo­rit­zació és cap­ti­va­dora, però els seg­ments pre­sen­tats son com retalls en estat ger­mi­nal, fal­tant encara una tes­si­tura més orgànica. Però es dis­posa de temps i camí per evo­lu­ci­o­nar.

Poste­ri­or­ment, a l’església del Carme, pre­nia lloc l’esplèndid con­cert de la Cap­pe­lla Medi­ter­ra­nea, que també esta­blia un joc d’entre­llaçaments, entre el com­po­si­tor llom­bard Clau­dio Mon­te­verdi i l’argentí Astor Piaz­zo­lla. El viatge era transatlàntic i diacrònic, ja que qua­tre segles sepa­ren els home­ne­jats, i sem­blava a pri­mera vista impro­ba­ble, però això és pre­missa per a grans aven­tu­res. Basta recor­dar que el mateix Piaz­zo­lla va glo­sar Vivaldi en les seves reei­xi­des Qua­tre Esta­ci­ons Por­te­nyes.

Però hi ha més: l’ensem­ble, que té diver­sos inte­grants argen­tins (entre els quals el direc­tor i teclista Leo­nardo García Alarcón), ja va publi­car el 2012 un àlbum dedi­cat als dos com­po­si­tors, per tant domina el catàleg amb la soli­desa d’una dècada d’experiència. I encara que no se seguís l’ordre del disc, el pro­grama incloïa les matei­xes peces, un reper­tori que assem­bla amb aplom obres sum­ma­ment repre­sen­ta­ti­ves: Milon­gas de Piaz­zo­lla, que avui són part inde­le­ble de l’ima­gi­nari del Riu de la Plata, men­tre que madri­gals com Lamento della Ninfa i Ohimé cons­ti­tu­ei­xen obres pri­mes en estat pur. Tan­ma­teix, que­dava clar que l’alter­nança entre els com­po­si­tors no obeïa sim­ple­ment a una fina­li­tat com­pa­ra­tiva, sinó a un veri­ta­ble esforç de sínte­sis i assi­mi­lació: en inter­pre­tar les peces de Mon­te­verdi amb piano i l’omni­pre­sent ban­doneó, s’esfu­mava el marc his­to­ri­cista, i així el llom­bard esde­ve­nia lun­fardo també. Aquest era, al final, el cop de màgia.

Els partícips van estar al més alt nivell, i toca des­ta­car els dos can­tants de la ciu­tat de Men­doza: Diego Valentín Flo­res i Mari­ana Flo­res. El tenor va sonar pletòric i con­vin­cent, men­tre que la soprano va lluir-se sublim, amb el seu tim­bre flo­ral i l’èmfasi dramàtic emprat a les seves heroïnes.

Els duets Pur ti miro i Balada para mi muerte van xifrar moments estel·lars, tal com en el bis una Alfon­sina y el mar deli­cada i inti­mista, només amb la soprano acom­pa­nyada per la tiorba i per la mirada enci­sada del direc­tor, que també és marit de la diva. Va ser un final emo­tiu, amb el públic com­mo­ci­o­nat i aplau­dint dem­peus.

ALEXANDRE NUNES DE OLIVEIRA
El Punt/Avui