Cerca de crítiques

Enquesta

La Chamber Orchestra of Europe i Daniel Harding debuten a Torroella

10/8/2023 |

 

Programa: Chamber Orchestra of Europe dirigida per Daniel Harding

Lloc i dia: Auditori Espai Ter, de Torroella de Montgrí

Ludwig van Beethoven: Obertura Coriolà, Op. 62 / Simfonia núm. 4 en Si bemoll major, Op. 60 / Jean Sibelius: Simfonia núm. 4 en La menor, Op. 63 / Suite de Pelléas et Mélisande.. Auditori Espai Ter, de Torroella de Montgrí. 9 d'agost de 2023

La Chamber Orchestra of Europe (ChOE), que anit debutava al Festival de Torroella de Montgrí, és una formació peculiar en la seva forma i concepció. És tracta legalment d’una ‘organització benèfica’ sorgida després que alguns membres de l’European Union Youth Orchestra superessin l’edat per formar-ne part i decidissin tirar endavant aquesta iniciativa que, als seus inicis va rebre l’impuls decisiu de directors de la magnitud dels Abbado, Harnoncourt o Haitink. Al llarg d’aquests més de quaranta anys compositors i intèrprets de la talla d’Adès, Bell, Faust, Schiff, Perahia, Pires o Lupu hi han estat fortament vinculats. Avui podríem etiquetar aquesta formació com a fluida, molt oberta a influències i a nous membres però amb un nucli fix d’intèrprets que, tot i tenir altres vides musicals fora de la formació, s’hi comprometen mantenint el seu caràcter original.

Amb aquesta introducció queda prou clar que es tracta d’una formació important i sòlida que anit ens va oferir, de la mà de Daniel Harding, també debutant al Festival, un molt bon concert, tot i que un pèl irregular. Després d’un prometedor inici amb una Coriolà canònica: clara i directa de lectura pulcra i potent, la ChOE es va enfrontar amb la Quarta Simfonia de Sibelius. Obra cabdal en el seu repertori, no tant per la importància musical de la partitura -que també- sinó sobretot perquè reflecteix el moment en què el compositor, després d’haver conegut personalment Schönberg i Stravinski, es replanteja el seu art. És una obra experimental concebuda al voltant de 1910, reflexiva i psicològica, de caire expressionista en què Sibelius flirteja per primer cop amb l’atonalitat i que anticipa el millor de la seva obra, les tres darreres simfonies. En el primer moviment, de ‘Tempo molto moderato, quasi adagio’ la música es desenvolupa pausadament, esbossant climes greus i descrivint paisatges foscos, amb una melodia ambigua, on l’orquestra no va sentir-se còmoda. Al llarg de tot el concert es va fer evident que la ChOE és una formació que prefereix els tutti i els ritmes vius, a les subtileses. Sap extreure un bonic so de conjunt però potser no resta prou atent a matisos que acaben embellint-ne el resultat.

Igualment a la Quarta de Beethoven de lectura impecable però plana on, des de l’Allegro vivace del moviment inicial va imprimir un ritme viu al conjunt i, on potser es va desaprofitar l’oportunitat d’un Adagio més pausat per contrastar moviments que, al modest parer d’aquest cronista, hagués estat més convenient.

Deixo pel final el millor de la nit. Una gran lectura del Pélleas et Mélisande, peça incidental sobre el drama simbolista de Maeterlinck, inspiradora d’obres de Debussy, Fauré i Schönberg, entre d’altres, on amb un Sibelius de tall més clàssic l’orquestra va exposar les seves potencialitats: des de la sincronització rítmica a un so brillant i rodó, culminat per uns excel·lents intèrprets com la corn anglès que cantà amb preciosa veu la malaurada Mélisande. Aquí la CHOE es va agradar i es va exhibir, amb un Harding conscient que els deixà fer, coneixedor que la feina ja s’havia fet als assajos i que era el moment de gaudir-ne, com vàrem fer el nombrós públic que omplia l’Espai Ter. 

Ignasi Albors
Catclàssics