Cerca de crítiques

Enquesta

Cleopatra sedueix al Liceu

29/10/2023 |

 

Programa: Antony & Cleopatra, de John Adams

Lloc i dia: Gran Teatre del Liceu

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20231028/antony--cleopatra-estrena-opera-liceu-barcelona-93943601

John Adams dirigeix al Liceu l’estrena europea d’‘Antony & Cleopatra’, la seva última òpera. John Adams: «Vivim una deïficació del pop»

La bona salut de l’òpera contemporània passa, necessàriament, per la creació nord-americana. Després de la generació de Bernstein, Floyd o Barber, les obres d’autors vius com Glass, Heggie, Davis o Adams han ingressat amb èxit en el repertori internacional amb llenguatges no sempre coincidents, però tenint en comú –amb excepció, és clar, del minimalista Glass– un profund sentit del drama teatral, del llibret com a vertebrador de la trama. La feina del compositor es conjuga de manera íntima amb el text i amb la posada en escena, ja que aquest factor també té un gran pes.

L’‘american opera’, amb llibret en anglès, ja s’exporta a Europa, bressol del gènere, amb unes creacions actuals que no han sabut arrelar; d’aquí la seva escassa programació en contrast amb l’òpera nord-americana, tot i que aquesta no sempre aconsegueix encertar: un bon exemple és ‘Antony and Cleopatra’, de Samuel Barber i llibret de Franco Zeffirelli inspirada en l’obra teatral de Shakespeare que el 1966 va inaugurar el nou Met de Nova York. No va saber sobreviure. Al contrari, aquesta versió en dos actes de la mateixa obra shakesperiana que John Adams va estrenar el 2022 a l’Òpera de San Francisco (celebrant el centenari de la companyia) sembla tenir més possibilitats.

Una obra convencional
L’autor de l’aclamada ‘Nixon in China’ (1987) –oferta aquest any en dos muntatges a París i Madrid– firma també el llibret, ja sense el seu col·laborador habitual, Peter Sellars, recorrent per primer cop a textos ja existents, amb fragments escrits per Virgili i Plutarc. El resultat és una òpera convencional, amb algunes escenes més aconseguides que altres, a la qual s’afegeix una posada en escena que trasllada l’estètica a l’edat d’or de Hollywood, amb gran protagonisme dels mitjans de comunicació, en una sobretot eficaç proposta d’Elkhanah Pulitzer, amb escenografia de Mimi Lien, un luxós vestuari de Constance Hoffman, il·luminació de David Finn i vídeos de Bill Morrison.

 

La música d’Adams –que mira al minimalisme, però sense portar-lo al límit com a recurs amb finalitats dramàtiques, fins i tot citant Wagner o Britten– remarca el llibret, la paraula, arribant a les seves cotes en algun interludi o en les reflexions finals de Cleopatra, personatge al voltant del qual gira l’obra, esplèndidament interpretat per una Julia Bullock entregada –fascinant de timbre i credibilitat– que treu partit dels moviments i de l’exigent partitura. El discurs de Cèsar August torna a incidir en el valor del text, amb un segur Paul Appleby proclamant la victòria de la seva ‘raça’. Va faltar, això sí, alguna escena amb decidit to líric, ja que l’etern ‘arioso’ arriba a esgotar les seves possibilitats.

Falta de precisió
El mateix John Adams va pujar al podi del Liceu per a l’estrena de la seva obra a Europa, comptant amb uns ben preparats cossos estables i es va afegir a l’orquestra l’exòtic timbre del címbal hongarès; en tot cas, en moments com l’interludi ‘Newsreel’ es va trobar a faltar precisió. Però, ¿qui millor que l’autor per equilibrar aquest immens edifici? Tot va funcionar, incloent una discreta amplificació, i ho ha sabut defensar el repartiment al complet, amb l’esplèndid i generós Antony de Gerald Finley, el sonor Enobarbus d’Alfred Walker, les profundes Càrmia d’Adriana Bignagni Lesca i Octàvia d’Elizabeth Deshong i un exèrcit de figurants. 

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya