Cerca de crítiques

Enquesta

Núvol de bellesa radiant

31/10/2023 |

 

Programa: Orlando paladino. Intèrprets: Il Giardino Armonico i Giovanni Antonini

Lloc i dia: Gran Teatre del Liceu

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2349949-nuvol-de-bellesa-radiant.html

Tal­ment com si fos la cire­reta del pastís, l’endemà de l’estrena euro­pea de l’òpera Antony and Cle­o­pa­tra de John Adams al Gran Tea­tre del Liceu, la música de Franz Joseph Haydn (1732-1809) i el món de la inter­pre­tació amb cri­te­ris històrics van desem­bar­car a l’esce­nari liceístic en una tarda de diu­menge que ja hem de con­si­de­rar històrica. Històrica perquè es va poder escol­tar, per pri­mera vegada, el dramma eroi­co­mico Orlando pala­dino (1782), obra pro­fun­da­ment cone­guda per Mozart i que va influir-lo d’allò més per a la com­po­sició del seu dramma gio­coso Don Gio­vanni. L’atzar va voler que es pre­sentés el dia exacte del 236è ani­ver­sari de l’estrena a Praga d’aquest títol mozartià. I va ser aquest dia el del debut al tea­tre de la Ram­bla d’Il Giar­dino Armo­nico de Gio­vanni Anto­nini com també de la soprano bagenca Núria Rial, que va assu­mir el rol d’Alcina. Recor­da­rem anys aquest debut perquè podem dir, sense gaire marge d’error, que la versió con­cert oferta d’aquest títol ha estat una de les millors ver­si­ons con­cert que s’han escol­tat, a Bar­ce­lona, en els dar­rers anys. El sen­tit de la tea­tra­li­tat, de l’arqui­tec­tura sonora, de la tro­ba­lla de bellíssims colors tímbrics d’una orques­tra de tan sols 22 mem­bres, amb unes pro­por­ci­ons sem­blants a l’orques­tra que dis­po­sava Haydn a la cort d’Esterházy, va anar més enllà d’una inter­pre­tació i va situar els oients en un núvol de bellesa radi­ant. Per mitjà d’aquest, ja no només se’ns va convèncer de la visió de Haydn d’Anto­nini, un dels grans direc­tors actu­als de la música del com­po­si­tor de Roh­rau com està demos­trant amb el pro­jecte dis­cogràfic Haydn 2032, sinó també de la bellesa i vàlua d’aquesta òpera més enllà del tòpic habi­tual que, mal­grat els seus 19 títols com­pos­tos, Haydn no era ope­rista. Més enllà del tòpic, Anto­nini i un esplèndid cast de solis­tes vocals ens van por­tar a l’essència d’una òpera que es cor­res­pon amb el nai­xe­ment, segons les ciències musi­cals, amb el nai­xe­ment del clas­si­cisme en haver-se estre­nat el mateix 1782 que la publi­cació per part de l’edi­to­rial Arta­ria de la mítica sèrie dels quar­tets rus­sos, opus 33. Un núvol de bellesa radi­ant.

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt/Avui