ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

La barca del pianista tendre

27/1/2025 |

 

Programa: Cappella Andrea Barca. Director: András Schiff

Lloc i dia:Auditori de Girona

El pri­mer con­cert simfònic de 2025 d’Iber­ca­mera va omplir l’Audi­tori de Girona amb un públic entu­si­asta i recep­tiu envers el pro­grama, però pot­ser més cap el pro­ta­go­nista: par­lem del bri­llant pia­nista i direc­tor d’ori­gen jueu-hon­garès András Schiff, actu­al­ment amb ciu­ta­da­nia britànica, i habi­li­tat a por­tar el títol ‘Sir’, que li va con­fe­rir la reina Eli­sa­bet II el 2014.


A part de la seva increïble tra­jectòria, amb diver­sos pre­mis i una dis­co­gra­fia amb incomp­ta­bles títols, el magiar també és cone­gut per ser una veu molt crítica res­pecte a l’ascens de la extrema dreta a Europa, en par­ti­cu­lar al seu país natal, al qual rebutja ter­mi­nant­ment regres­sar. Mal­grat, també dis­posa d’un pecu­liar sen­tit d’humor: l’any 1999 va crear una orques­tra de cam­bra ano­me­nada Cap­pe­lla Andrea Barca, onomàstica adop­tada d’un fic­tici com­po­si­tor del renai­xe­ment flo­rentí, que es tracta en rea­li­tat del seu propi nom traduït a l’italià.

Va ser pre­ci­sa­ment amb aquesta for­mació que Schiff es va pre­sen­tar a la Mont­sal­vatge aquest diu­menge 26 de gener, amb un pro­grama far­cit: l’inte­gra­ven la Sim­fo­nia n. 103 de Haydn, inter­ca­lada per dos con­certs per a piano i orques­tra de Mozart, pri­mer el 25 (en do major) i al final el 24 (en do menor). En rea­li­tat, no era d’estra­nyar que la barca viatgés al més pur Danubi dels clàssics, ja que el timo­ner és un espe­ci­a­lista en el reper­tori cen­tre­eu­ro­peu del segle XVIII.

Com a direc­tor, Schiff es va reve­lar astut, sol­vent i cava­lle­resc, tot i que des­proveït de massa for­ma­li­tat, ja que conduïa sense batuta ni tarima. La Cape­lla, que incloïa una qua­ran­tena de músics, va pres­tar una sole­jada exe­cució del pen­ta­grama de Haydn, una de les seves dar­re­res i més reei­xi­des sim­fo­nies, en par­ti­cu­lar l’envo­lu­pant segon movi­ment, en el qual també va excel·lir el con­cer­tino austríac Erich Höbarth i el seu violí orni­tològic.

Abans i després, amb els opus de Mozart, Schiff ori­en­tava la orques­tra amb ges­tos tri­om­fals i pletòrics sem­pre que la par­ti­tura li per­me­tia. A esto­nes, el veiem diri­gir amb la mà esquerra enlai­rada, men­tre la dreta seguia tocant el Steinway, pos­si­ble­ment com feia a la seva època el com­po­si­tor salz­burguès. El pia­nista va abor­dar i tem­pe­rar el teclat amb ine­lu­di­ble ten­dresa, amb els seus arpe­gi­ats deli­cats i ada­man­tins, pri­vi­le­gi­ant la lli­ber­tat mètrica en detri­ment del rigor matemàtic, perquè, natu­ral­ment així s’ho pot per­me­tre.

Si en la pri­mera part l’exe­cució va lluir més polida i impe­rial, en la segona va resul­tar més emfàtica i levi­tant, espur­ne­jant cen­te­lles de geni que van arra­bas­sar l’assistència, que va agrair amb totes les reverències. Ate­nent a l’hora i a la vete­ra­nia del con­cer­tista, molts dels pre­sents hau­ran pen­sat que la vet­llada havia arri­bat al fi, però Schiff es reve­lar incom­bus­ti­ble, amb una pro­pina de durada con­si­de­ra­ble: les Vari­a­ci­ons en fa menor, Hob. XVII:6, també cone­gu­des com Un picolo diver­ti­mento, una magis­tral seqüència per a piano solo, cui­nada a foc lent i delitós, i que va con­cloure una nit mara­to­ni­ana de quasi dues hores i mitja, tes­ti­mo­ni­ant així la dimensió i esta­tura d’aquest músic veri­ta­ble­ment sin­gu­lar.
 


Alexandre Nunes de Oliveira
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet