28/5/2025 |
Programa: Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca
Lloc i dia:Auditori de Girona
Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca
Daniel Harding, direcció
Orfeó Català. Pablo Larraz, direcció.
Johanna Wallroth, soprano
Avery Amereau, mezzo-soprano
Als qui ens agrada el simfonisme sabem que Mahler és una prova majúscula, idònia per a mesurar la qualitat d’una orquestra. Gestionar adequadament, i encara més crear bellesa, un conjunt amb vuit contrabaixos, dues arpes, deu trompes o una secció de percussió fullequip, amb més de cent intèrprets instrumentals i prop d’un centenar de veus és un tot un repte.
És més que conegut, perquè sempre es diu quan es parla d’una simfonia de Mahler -i jo no en seré una excepció- que pel compositor dins una simfonia hi és tot: un món sencer reflex de les seves experiències personals, amb moments d’alegria i moments tràgics; passatges trivials i d’altres profunds. La Segona es complerta i rep el punt just d’il·luminació i revelació quan Mahler escolta a l’enterrament de von Bülow el coral Aufersthen (Ressuscitaràs) de Friedrich Kloppstock. Tot i el vertigen l’atreviment de cloure una obra com la Coral de Beethoven, amb un moviment vocal final, Mahler veu clar que la simfonia que tenia a mig embastar requereix aquest grandiós final.
Un món sencer pot arribar a contenir moltes coses. I anit Daniel Harding les va fer totes bé. Ras i curt, el que vàrem tenir l’oportunitat de presenciar a l’Auditori de Girona va ser una meravella. Des dels sinuosos primers compassos on la mort hi és present, fins a l’esperançador final l’orquestra i els solistes, així com l’Orfeó Català va respondre a la perfecció, la seva perfecta direcció va anar gestionant elegantment els nombrosos contrastos rítmics, tímbrics i harmònics, ressaltant-ne tots els nombrosos matisos i permetent el lluïment d’uns experts solistes que van ser aclamats pel públic que omplia l’Auditori de Girona en una llarga ovació. Una Resurrecció de referència.