Cerca de crítiques

Enquesta

Una òpera que potser arriba massa tard

19/7/2025 |

 

Programa: Benjamin a Portbou

Lloc i dia: Gran Teatre del Liceu

https://www.ara.cat/cultura/musica/opera-massa-tard_1_5449439.html

Antoni Ros-Marbà estrena i dirigeix al Liceu la seva òpera 'Benjamin a Portbou'.

Amb 88 anys, Antoni Ros-Marbà és el degà dels nostres músics: compositor, director, pedagog i mestre de mestres. I ara li ha arribat l’hora de l’òpera, una forma musical que el músic de l'Hospitalet de Llobregat coneix a la perfecció per haver dirigit arreu diversos títols de repertoris ben diferents entre si.

Fidel al compromís de la música del seu temps, i amb text en anglès d’Anthony C. Madigan (traspassat el 2017), ara Ros-Marbà ha vist com el Liceu li estrenava l’òpera Benjamin a Portbou, que sintetitza els últims dies del filòsof alemany perseguit pel nazisme i refugiat a Portbou, on, presumiblement, s’hauria suïcidat al no veure alternativa a la seva fugida del règim criminal d’Adolf Hitler.

El projecte (gestat entre els anys 2010 i 2016) va passar per diverses mans entre els que han ostentat la direcció artística del teatre barceloní. I les coses no han estat fàcils, començant pel fet que en un principi el Liceu pretenia programar l’òpera en versió concert. Finalment, s’ha optat per la versió semiescenificada, i és aquí on hem de saludar amb una barretada el talentós treball d’Anna Ponces, que mereix que se li doni l’oportunitat de dirigir una òpera de gran repertori al teatre de la Rambla.

Fent de la necessitat virtut, i tot i l’escàs nombre d’assajos, Ponces ha aconseguit treure bon partit de la trama de Madigan, gens fàcil. El resultat és una òpera escenificada amb tots els ets i uts i amb elements suggerents com la desfilada d’exiliats —omnipresent al llarg del muntatge— i que contribueix a entendre l’estructura a força de flashbacks. Tan sols sobra el plafó de llum de Playmades Studio i Andreu Fàbregas, amb recursos que s’acaben fent reiteratius.

Hom es pregunta fins a quin punt l’òpera arriba tard al Liceu: a aquestes altures, és difícil preveure si Ros-Marbà endegarà un nou projecte compositiu en clau operística; Madigan va morir un any després que acabés la partitura i programar-la ara i així, amb la temporada pràcticament acabada i tan sols amb dues representacions sona a una operació per quedar bé i treure's el pes de sobre.

Una llàstima, perquè la partitura —tot i la seva exigència i dificultat tècniques— és interessant i pivota bé entre el món del present (Benjamin a Portbou) i el passat (les relacions amb l’esposa del filòsof, amb Hannah Arendt o amb Bertolt Brecht, per exemple). És cert que la peça destil·la un caràcter més aviat oratorial, per la càrrega aforística d’un llibret poc teatral, però la partitura de Ros-Marbà ho compensa per la sàvia orquestració i les tensions latents en moltes escenes.

L’elenc no ho tenia fàcil, davant d’una estrena absoluta i sense referents a què aferrar-se. El tenor Peter Tantsits encarna el rol de Benjamin amb un timbre ingrat però amb un cant expressiu. L’acompanya un repartiment solvent i amb individualitats brillants com ara Joan Martín-Royo (Scholem), Laura Vila (Dora Pollack Benjamin) David Alegret (Brecht), Serena Sáenz (Angelus Novus) i Elena Copons (Asja), entre molts altres. Bon paper el del cor i l’orquestra titulars del teatre davant d’una partitura difícil i complexa i que hauria hagut de rebre molta més atenció: Benjamin i Ros-Marbà bé s’ho valen. 

Jaume Radigales
Ara