Cerca de crítiques

Enquesta

Homenatge entre gegants

28/8/2025 |

 

Programa: Homenatge a Dietrich Fischer-Dieskau

Lloc i dia:Santa Maria de Vilabertan

Matthias Goerne, baríton
Alexander Schmalcz, piano
Lieder de Mahler

En el centenari del seu naixement, la Schubertíada ha volgut retre homenatge a Dietrich Fischer-Dieskau, figura cabdal en la història del lied. El baríton alemany va redefinir el gènere amb la seva intel·ligència musical, la profunditat expressiva i un compromís artístic que han esdevingut referència ineludible per a generacions d’intèrprets. L’edició d’enguany, a més dels recitals de barítons que en segueixen l’estela —Matthias Goerne, Florian Boesch, Andrè Schuen i Samuel Hasselhorn—, ha comptat amb la conferència “Fischer-Dieskau. Vida d’un poeta” a càrrec d’Antoni Colomer, que en va aprofundir el llegat artístic i intel·lectual.

El concert de Matthias Goerne, deixeble directe del mestre, es va convertir en un punt culminant d’aquest homenatge. El programa girava entorn de Gustav Mahler, compositor que considerava que «el més complicat i el que més art i coneixement exigeix és abocar un contingut gran en una forma petita». Justament aquesta tensió entre densitat i concisió és el que es posa més a prova en el lied, i Goerne la va saber transmetre amb la coneguda autoritat pel públic de Vilabertan.

El recorregut per les dues grans fonts de Mahler en el gènere —els poemes populars de Des Knaben Wunderhorn i els textos de Friedrich Rückert— va oferir una mostra rica i variada de registres. Els Wunderhorn-Lieder van desplegar un univers inesgotable de fantasia i ironia popular, mentre que els lieder de Rückert —els íntims, plens de lirisme i reflexió filosòfica— van oferir el contrast més commovedor. Aquest és l’autor dels Kindertotenlieder, marcats pel dolor íntim de la mort dels fills, però també dels cinc Rückert-Lieder que Mahler va musicar en un to profundament introspectiu i espiritual.

En aquest concert, els moments de més intensitat van arribar amb els dos darrers lieder del cicle: Ich bin der Welt abhanden gekommen i Um Mitternacht. El primer, amb el seu recolliment que frega el silenci, va assolir un grau de suspensió gairebé metafísica; el segon, amb l’angoixa nocturna que culmina en afirmació tràgica, va ser tot un desplegament de la força d’un Goerne, molt més prim, en plena forma.

Goerne va demostrar, un cop més, que en ell viu l’esperit de Fischer-Dieskau. Allò que Jean Cocteau va dir al mestre —«Vostè canta com si compongués en l’instant mateix de cantar!»— sembla encarnar-se igualment en el seu deixeble.

Aquest homenatge a Fischer-Dieskau no ha estat només una mirada al passat, sinó una celebració viva i un diàleg amb el present. Una invitació a comprendre que el llegat del gran baríton no s’ha esgotat, sinó que continua inspirant els camins futurs del lied. 

Ignasi Albors
Catclàssics