ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

El Quartet Casals tanca la Schubertíada

1/9/2025 |

 

Programa: Cuarteto Casals

Lloc i dia:Santa Maria de Vilabertan

https://www.diaridegirona.cat/cultura/2025/09/01/quartet-casals-tanca-schubertiada-121135060.html

Va interpretar una de les obres més complexes de Ludwig van Beethoven, la «Gran Fuga»

Continuant amb la tradició, enguany la Schubertíada de Vilabertran ha tancat el seu festival amb la participació del Quartet Casals amb totes les entrades venudes . La canònica d’aquest municipi empordanès acull amb alegria una altra intervenció d’aquests músics que el públic estima especialment i per això no fallen en la programació.

Van començar amb un quartet refinadíssim de Haydn que el primer violí, Abel Tomàs, va saber conduir amb una línia finíssima amb un gran control de l’arc per fer reviure una estètica que reclama una gran sofisticació. En l’apartat dels volums va estar especialment brillant. Els atacs de gran calat musical i un concertat brillant amb la resta de companys.

Amb el quartet número 8 de Xostakóvitx l’atmosfera es va transmutar extraordinàriament. En aquest cas, Vera Martínez es va encarregar de la veu del primer violí amb l’ímpetu amb què ens té acostumats i la sonoritat avellutada. No per això deixa d’imprimir les sonoritat torturades de gran bellesa que conté aquesta magnífica partitura que és un cant contra el feixisme. La complexitat tècnica de l’obra és important i els caràcters a vegades sagnants imposen una lectura molt atenta. És una peça que té un cert caràcter ritual al principi, amb les notes tingudes en el violoncel que després passaran als altres instruments. Els Casals controlen molt bé aquesta partitura. Van estar energètics i amb una sonoritat esplèndida que va fer reviure aquests espais que expressen un horror -musicalment bellíssim- amb pocs moments que infiltren una certa esperança. El compositor era capaç d’escriure musicalment tot això.

El quartet tardoral escrit a finals de la carrera de Beethoven posa en relleu que aquest repertori segueix sent un dels grans cavalls de batalla de la formació. Els seus Beethoven sempre han tingut encert. Han sabut controlar -diria que cada vegada més- els plans sonors. Trobo a faltar en certs moments un millor empastament però l’expressió musical sempre manté una to vibrant i molt convincent.

Van acabar amb la Gran Fuga del mestre de Bonn amb una gran delicadesa i un concertat trepidant. Com a propina, el primer contrapunt de l’Art de la fuga. Una delicia de repertori per una gran formació. Gràcies, Quartet Casals! 


Xavier Paset
Diari de Girona

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet