Cerca de crítiques

Enquesta

Diàleg amb respecte

20/9/2025 |

 

Programa: Helena Satué, violí

Lloc i dia:Monestir de Santa Maria de Cervià de Ter

Anit va inaugurar-se la quinzena edició d’Ibercàmera a Cervià de Ter, que ha comptat des dels inicis amb el suport de l’Associació Amics Cervià Antic. Un festival petit amb la voluntat reeixida de posar aquest petit poble al mapa de l’oferta musical de l’Empordà a les darreries de l’estiu.

Aquesta edició especial ha comptat amb la participació, com a artista resident, d’Helena Satué, protagonista del primer dels tres concerts. Satué, violinista i impulsora del Quartet Cosmos, repetirà diumenge.

Malgrat la seva joventut, és ja unànimement reconeguda entre els millors violinistes catalans i, més enllà de les seves virtuts com a solista, és molt activa tant en formacions de cambra com orquestrals. A més de ser docent de l’ESMUC des de fa més d’una dècada.

L’intel·ligent programa d’anit, protagonitzat per Bach, exemplificava l’amplitud d’espectre de la seva música per a violí sol. En primer lloc una Sonata, en Do major, BWV 1005, d’extensió monumental, que segueix l’estructura de la sonata de chiesa fixada pels italians Corelli i Tartini. Amb una entrada solemne, carregada de dissonàncies que ens remet gairebé a una improvisació organística té en el segon moviment, la fuga, un dels cims de de la literatura per a violí sol. Farcida de contrapunts, imitacions, inversions i desenvolupaments corals, que es converteixen en un regal per a intèrprets talentosos, com Satué, qui va exhibir la seva elegància i domini tècnic. Després de la pausa, la Partita en Mi major BWV 1006. Una obra totalment oposada, plena de lluminositat i gràcia en què, dansa a dansa, el geni de Bach construeix una peça brillant i virtuosa, plena d’energia rítmica i ràpids arpegis travessats per una vertiginosa Satué, ara més lliure i expressiva.

Com a derivada llunyana de la música de Bach, la darrera obra interpretada fou la Sonata núm. 2 op. d’Ysaÿe. Mentre el primer porta el violí sol a un nivell polifònic insòlit, el segon recull aquesta herència i la porta al límit de la tècnica moderna, amb escrits més densos, l’ús del registre extrem, efectes com pizzicato d’esquerra, harmònics i contrastos sobtats. Bach cerca el sublim i universal mitjançant la meditació, l’ordre, l’espiritualitat. Ysaÿe, hi dialoga des del respecte, introduint-hi la seva pròpia angoixa moderna (obsessions, fúries, melancolia). Un excel·lent diàleg de dos mons a més de dos-cents anys de distància. Des de la seva perspectiva la Sonata d’Ysaÿe transforma respectuosament.

Com a darrer apunt, ressaltar el poderós so del violí Bagué, conegut luthier barceloní que ‘vesteix’ a tots els Cosmos.

Diumenge més Satué.

Ignasi Albors
Catclàssics