Cerca de crítiques

Enquesta

Bàrbara

22/9/2025 |

 

Programa: Varvara, piano

Lloc i dia:Monestir de Santa Maria de Cervià de Ter

Perdonin-me lo fàcil del títol. Però el concert de dissabte al Monestir de Santa Maria de Cervià de Ter va ser magnífic. Tota una exhibició d’una artista bàrbara, en estat de gràcia que va interpretar meravellosament bé -de memòria- una ampla varietat d’estils que abastaven quasi tres segles.

L’inici del programa marcava el territori temporal: des del barroc de Frescobaldi, a la modernitat de Mompou. És d’agrair a la pianista russa la voluntat de voler interpretar música nostra, ja sigui la citada de Mompou com la de l’olotí pare Soler, amb un meravellós Fandango que va ser un dels moments estel·lars de la nit.

Però el nivell arribaria al clímax després de la pausa, amb Beethoven. Dues sonates gegants, a vint anys de distància, que demostraven algunes coses: la grandesa de la seva obra per a piano, i l’enorme evolució de la seva música. La primera (la número 14, escrita entre 1801 i 1802, és a dir abans de Heiligenstadt i titulada després de la seva mort com a ‘Clar de lluna’) encara per a clavicèmbal o forte-piano, una de les més conegudes i valorades; i la segona la trenta-unena de la sèrie, una obra profundament humana i espiritual, de les més commovedores del darrer període. Ens trobem amb un creador que ha superat les restriccions formals i s’expressa amb total llibertat. Una emocionant combinació d’intimitat lírica, dolor tràgic i esperança. Comença serenament, com un lied sense paraules, mitjançant melodies clares fins el punt en què tot canvia. L’allegro molto violent, que a voltes sembla una paròdia de dansa, que anticipa sonoritats jazzístiques, per conduir-nos al final, el veritable cor desplaçat de la sonata.

Beethoven dibuixa magistralment amb aquesta obre el lent recorregut des del dolor i l’encongiment, a la llum. Mitjançant el so seva música s’obre en una preciosa expressió de resurrecció i superació. Un veritable testament espiritual d’un geni que amb la lectura de Varvara va fer emocionar un públic respectuós que va saber agrair aquest regal amb una llarga ovació. 

Ignasi Albors
Catclàssics