Cerca de crítiques

Enquesta

Les lliçons de William Christie

5/4/2026 |

 

Programa: El recital de William Christie al Festival de Pasqua de Peralada

Lloc i dia:Església del Carme del Castell de Peralada

https://www.diaridegirona.cat/cultura/2026/04/04/les-llicons-william-christie-128744149.html?utm_campaign=mrf-twitter-DiarideGirona&mrfcid=2026040469ce7595c975a36876120062

La nau de l'Església del Carme acull el recital "Leçons de Ténèbres" a càrrec de William Christie i Les Arts Florissants dins el Festival de Pasqua de Peralada

Leçons de Tènèbres- Festival de Pasqua de Peralada

Lucía Martín Cartón i Rachel Redmond, sopranos. Les Arts Florissants. William Christie, direcció i orgue.

Església del Carme de Peralada. 3/04/2026

Les tres lliçons pel Dimecres Sant de François Couperin van sonar a la nau de l'Església del Carme coincidint amb el 80è aniversari del mestre William Christie i amb la concessió de la Medalla d'Honor del Festival Perelada a la seva trajectòria artística.

Per aquestes Leçons de Ténèbres ha escollit les veus del seu Le Jardin des Voix (acadèmia i plataforma professional per a joves cantats creada el 2002). La primera de les lliçons anava a càrrec de la soprano Lucía Martín Cantón que va lluir una línia de cant homogènia i coherent. No hi haver esclat vocal mantenint-se en un perfil massa ponderat tenint en compte que aquesta obra és sobretot una celebració de la veu com a mèdium pel recolliment. Les subtilitats de l'escriptura vocal de Couperin van quedar esmorteïdes per la manca d'alè canor sobretot en els melismes florents i l'hornamentació però no hi ha dubte de les capacitats i bellesa de la veu de Martín Cartón que va defensar amb encert les seves evolucions.

La veu de la soprano escocesa Rachel Redmond amb més mordent i obertura es va mantenir a molt bon lloc en la segona de les lliçons. En general, es va percebre que encara falta la solidesa i el deteniment que reclamen aquestes músiques plenes de subtileses vocals acompanyades per un baix continu mínim (orgue i la viola de gamba de Myriam Rignol).

Emmarcades i fent de separador en aquest cas per les obres de Charpentier i Marin Marais que comptaven amb les evolucions dels violins d'Emmanuel Resche-Caserta i Augusta Mckay Lodge es va arribar a l'útima de les lliçons que Couperin va escriure per a dues sopranos en un concertant fluent i emotiu. Més que caminar, aquesta pàgina sembla que ha de comptar amb una fluïdesa natural i un ajustament perfecte de les dues veus. Martín Cartón i Redmond van mantenir un bon diàleg que reclamava més direccionalitat i un filat més preciosista. En general, van saber reportar l'esperit de la partitura que va escriure Couperin pel convent de monges de Longchamp el 1714 tot i que l'orfebreria vocal es va ressentir. Les sopranos Daneman i Petibon que van enregistrar l'obra amb Christie el 1997 continuen sent un molt bon referent a tenir present pel gran refinament, domini i emoció de les veus. 

Xavier Paset
Diari de Girona