Cerca de crítiques

Enquesta

El retorn de Bryn Terfel a Peralada

26/7/2026 |

 

Lloc i dia:Peralada

https://www.diaridegirona.cat/cultura/2026/07/26/retorn-bryn-terfel-peralada-132824667.html?utm_campaign=mrf-twitter-DiarideGirona&utm_source=twitter&utm_medium=social&mrfcid=202607266a631b82b1cb157bb86eb993

El debut de Terfel a Peralada va ser l'any 1990 a Samson et Dalila com va recordar ell mateix durant el recital a l'església del Carme. En aquella ocasió va cantar com a gran operista, però un dels seus altres vessants és també la de recitalista, a banda també del musical. Com a intèrpret de cançó ha estat molt celebrat. En el primer tram del concert va oferir una de les seves especialitats: la cançó gal·lesa que mai ha abandonat. Aquest és un repertori important per la biografia de Terfel perquè va néixer en un nucli rural del nord de Gal·les on la música coral era molt important i on el gal·lès es continua parlant com a primera llengua. La seva llengua materna és doncs el gal·lès i la seva vinculació des de petit amb els eisteddfodau -concursos musicals- donen compte del seu domini del text cantat amb una dicció sobirana en aquesta llengua que després es veurà ampliada amb els seus estudis de cant a la Guildhall School de Londres.

Terfel domina aquest repertori íntim i poètic vinculat a l'Edwardian song amb un melodisme natural, més contingut comparat amb el dramatisme del lied alemany i uns acompanyaments molt més transparents al piano i amb menys cromatismes. En aquesta línia, va oferir de forma magistral un autèntic monument: les tres peces que conformen les Salt Water Ballads de Frederick Kell que juntament amb altres compositors com Hubert Parry, Elgar, Ireland i altres enceten una nova etapa de regeneració de la cançó a la Gran Bretanya. En aquest apartat també va oferir les obres de I. Lewis, Owen i Meirion Williams que giren al voltant del cant coral, els himnes religiosos i la cançó popular en gal·lès que és una tradició molt allunyada de l'òpera, i per això observem un lirisme molt més contingut. No podem oblidar, però les obres dels musicals d'Ivor Novello que sobretot a Anglaterra encara es continuen reposant i van ser un referent per tota una època molt vinculats a l'opereta vienesa en què es desplegen grans línies melòdiques. De fet, We'll Gather Lilacs va ser durant els anys quaranta un veritable himne sentimental pels anglesos.

Amb la millor de les diccions i molt ponderat en els volums va continuar amb el segon bloc de l'espectacle oferint tres lieder de Schubert i seguidament una brillant i càlida interpretació de la mélodie de Debussy: Nuit d'etoiles. També hi va haver lloc per Schumann amb el seu lied Mein schöner Stern i també l'ària de Wolfram del tercer acte de Tannhäuser, Lied an den Abendstern en què aquest adreça una pregària a l'estrella del vespre (el planeta Venus) pressentint la mort que s'acosta.

Va ser un recital llarg amb les grans especialitats del baix-baríton que es va convertir en un retrat del seu gran art com a liederista consumat que va molt lligat a la seva herència perquè al País de Gal·les la poesia i el cant són indestriables i, en aquest sentit, la sonoritat de la veu mai queda per damunt de la paraula. Juntament amb el fraseig llarg, l'amplitud i la calidesa, Terfel sempre crea un personatge per a cada cançó amb un timbre noble, elegant i de gran importància emocional. 

Xavier Paset
Diari de Girona