Cerca de crítiques

Enquesta

Un fil d'espiritualitat entre segles

15/8/2026 |

 

Programa: Da pacem – peace in our time. The Tallis Scholars

Lloc i dia: Església de Sant Genís, Torroella de Montgrí

Existeix un fil invisible i profund que uneix la polifonia contemporània amb la renaixentista. Un pathos compartit, un cert ressó de la memòria i de l’esperit que no entén de segles ni de corrents estilístics. Anit, a l’església de Sant Genís de Torroella de Montgrí, aquest fil es va fer palpable. En la música d’Arvo Pärt hom hi reconeix la petjada inconfusible de Tomás Luis de Victoria o la claredat estructural de Palestrina; de la mateixa manera que en les composicions de Bernat Vivancos s’hi intueix la pulsió mística del mestre estonià. Un continuum d’espiritualitat que, en un entorn càlid i xafogós com el de la nau de Sant Genís, va actuar com un bàlsam col·lectiu, abstraient el públic de les discòrdies i l’hostilitat del món exterior.

L’atmosfera de foscor acollidora va convidar l’oient a un viatge cap endins, un espai recollit on només vuit veus van caldre per il·luminar-ho tot. Quan la música de Giovanni Pierluigi da Palestrina comença a sonar, la llum artificial esdevé irrellevant: la seva Missa Papae Marcelli desplega per si sola una arquitectura sonora d’una bellesa tan harmoniosa que convida immediatament al gaudi serè i a la meditació. Obrant com a estàndard de la polifonia des del Concili de Trento —aquesta peça va salvar la polifonia de la seva abolició litúrgica al segle XVI—, la Missa Papae Marcelli va demostrar per què ha mantingut el seu domini inqüestionable fins al punt d’acompanyar totes les coronacions papals fins a Pau VI, el 1963!

I si la música era magnífica, l’instrument no ho va ser pas menys. Amb més de mig segle de trajectòria ininterrompuda, The Tallis Scholars, sota la direcció immutable del seu fundador Peter Phillips, continuen encarnant l’excel·lència en la interpretació del repertori renaixentista. No obstant això, la gran virtut del conjunt britànic rau en la seva extraordinària flexibilitat tècnica i expressiva. Des del rigor del seu propi segell discogràfic (Gimell Records), la formació ha sabut eixamplar el seu horitzó estètic sense perdre la identitat, abordant des dels polifonistes de la cort dels Tudor fins a autors contemporanis com John Taverner, Nico Muhly o el mateix Arvo Pärt, qui va esdevenir contrapunt d’aquesta connexió temporal. D’ell es va interpretar la hipnòtica Da pacem, Domine —pregària per la pau encarregada el 2004 per Jordi Savall—. Peça construïda sobre tons sostinguts i una evolució harmònica austera però d’una força atractiva aclaparadora. En el context geopolític actual, recordar aquesta petició de pau no és només un encert programàtic, sinó un recordatori dolorós i necessari de les tragèdies bèl·liques que continuen mostrant la pitjor cara de la humanitat. També de Pärt es va interpretar el Tribute to Caesar, palesant aquesta capacitat única de l'estonià per extreure una veritat profunda mitjançant el seu estil tintinnabuli.

El programa es va completar amb el Magnificat VI de Nicolas Gombert i el Magnificat «Praeter rerum» de Roland de Lassus, dues mostres més del domini de la polifonia franco-flamenca que van permetre als Tallis Scholars exhibir el seu mestratge en el control de les dinàmiques, el balanç de les línies vocals i la claredat textual.

Una nit on la suor de l’estiu es va convertir en penyora d’un privilegi servit pel sempre necessari Festival de Torroella: el de ser testimonis de com vuit veus humanes poden cosir el temps, calmar l’ànima i recordar-nos la bellesa essencial que perdura a través dels segles. 

Anit, vàrem gaudir trobant-nos, un cop més, 'a recer de la fúria del món'.

Ignasi Albors
Catclàssics