Cerca de crítiques

Enquesta

El bon metge que estimava la música

30/8/2026 |

 

Programa: Matthias Goerne, baríton i Markus Hinterhäuser, piano

Lloc i dia: Canònica de Santa Maria de Vilabertran

Hi ha concerts per recordar una persona. El de Matthias Goerne i Markus Hinterhäuser a la Schubertíada de Vilabertran va esdevenir un homenatge explícit a Jordi Roch construït no amb paraules solemnes, sinó amb allò que més estimava, la música de Schubert.

Goerne, que enguany ha assolit la impressionant xifra de quaranta concerts a la Schubertíada —hi va debutar el 1994—, va voler confeccionar un programa amb cançons que Jordi Roch s’estimava especialment i que, alhora, en reflectissin el tarannà. El resultat va ser un recorregut per divuit lieder (més un de propina), alguns molt coneguts i d'altres menys habituals, que va recórrer els temes romàntics habituals: la primavera, l'aigua, la natura, l'amor, la solitud i, finalment, la nit i el somni i el pas del temps.

Si alguna cosa va quedar clara és que la gran força de Goerne continua essent la seva extraordinària capacitat de convertir la paraula en música. La veu, d'una amplitud impressionant, pot esclatar en uns greus gairebé tronadors i, alhora, recollir-se fins a una delicadesa extrema. Però més enllà de la potència vocal, impressiona la seva dicció i la manera com fa que cada paraula tingui un pes expressiu propi. No canta un text: el viu i ens el fa arribar, directe.

El concert va tenir el seu moment més corprenedor en Des Fischers Liebesglück, on aquesta simbiosi entre veu, poesia i música va assolir una intensitat majúscula. Un d'aquells instants en què el lied deixa de semblar una peça breu de repertori per convertir-se en una petita escena dramàtica.

Per a Markus Hinterhäuser era el debut a la Schubertíada. Pianista de llarguíssima trajectòria i director artístic del Festival de Salzburg fins aquest mateix 2026, la seva complicitat amb Goerne —amb qui interpreta Winterreise des de fa anys— va donar al recital una solidesa i una profunditat especials.

Però, per damunt de tot, quedava la figura de Jordi Roch. El mateix Goerne ens recorda en el programa aquell metge de gran empatia que, malgrat les seves moltes responsabilitats culturals, continuava present per als seus pacients; un home amb una passió extraordinària per Schubert, per la poesia i per la capacitat de la música d'apropar-se a les persones. Un bon home que estimava la música.

Aquest és el millor record del concert d'ahir: una trobada entre Schubert, Goerne i Roch, tres maneres diferents d'entendre que la música no és només una forma d'art, sinó també una forma de vida. 

Ignasi Albors
Catclàssics