Cerca de crítiques

Enquesta

Una autèntica Schubertíada

24/8/2026 |

 

Programa: Samuel Hasselhorn i Ammiel Bushakevitz

Lloc i dia:Canònica de Santa Maria de Vilabertran

https://www.nuvol.com/musica/classica/una-autentica-schubertiada-498521

El baríton Samuel Hasselhorn i el pianista Ammiel Bushakevitz van interpretar un Schubert lluminós a Vilabertran.

El baríton Samuel Hasselhorn i el pianista Ammiel Bushakevitz van oferir un recital dedicat a Franz Schubert, i més concretament a lieder de l’any 1826, el proppassat 18 d’agost a la Canònica de Vilabertran. No ens podem imaginar un programa més escaient per a la Schubertíada de mans de dos intèrprets amb una sensibilitat i una musicalitat extraordinàries.

Hasselhorn i Bushakevitz han enregistrat enguany un àlbum titulat Hoffnung (“Esperança”), dedicat al 1826, l’any en què Schubert va començar a veure la seva música reconeguda, tot i que de manera insuficient. La impressió que deixa en aquesta tria en l’oïdor és d’una música generalment entusiasta i optimista, lluny del Schubert més colpidor de Winterreise.

Escoltar Samuel Hasselhorn interpretant lied és una experiència magnètica carregada d’emotivitat i de bellesa. És d’aquells cantants que, quan l’escoltem, tenim la certesa absoluta que som davant d’un liederista. La veu, de timbre vellutat, posseeix un registre homogeni en tots els registres, i l’intèrpret sempre sap trobar el punt òptim entre un excés d’obertura i aquell engolament que enfosqueix el timbre de manera artificial. Amb una tècnica d’una gran solidesa, l’emissió de Hasselhorn està dotada d’una seguretat que li va permetre oferir uns pianissimi difuminats, amb la veu un punt emblanquinada, amb els quals va crear la delicadesa més sublim.

Hasselhorn és d’aquells cantants que, quan l’escoltem, tenim la certesa absoluta que som davant d’un liederista.

Al seu costat, Ammiel Bushakevitz va brillar amb llum pròpia. Ja des del primer lied, Im Freien, el piano va ser una font de claror i de calidesa, amb unes notes que gairebé van volar per les pedres de la Canònica i més enllà, i que es van acoblar amb unitat però amb condicions d’igualtat amb la veu de Hasselhorn. Bushakevitz va tenir dos interludis en els quals va interpretar obres “menors” de Schubert, com algunes danses populars breus, on el pianista va magnificar encara més la màgia que ja feia acompanyant Hasselhorn. Especialment el Kupelwieser-Walzer, D Anh. I/14 va ser d’una brillantor extraordinària, i el pianista en va ressaltar la melodia amb una elegància gairebé cerimonial. La interpretació de Bushakevitz va elevar el rang d’importància d’aquestes danses, que sovint queden a l’ombra de les sonates del compositor, i les va convertir en petites perles.

Hasselhorn i Bushakevitz són una combinació guanyadora i molt difícil d’igualar. El baríton alemany, amb la seva veu càlida i plena de matisos, ens va fer avinent que vam assistir a una vetllada de cambra. Hasselhorn ha desenvolupat un estil que, sense efectes teatrals, resulta d’una expressivitat molt marcada i sincera, només amb inflexions musicals, sense artifici, sense dramatisme innecessari. Cada lied va tenir la seva personalitat, pròpia i diferenciada, i vam anar de la juganera i divertida Ständchen, D 889, a Das Zügenglöcklein, D 871, de caràcter balancejant com una cançó de bressol, fins a la lànguida Der Vater mit dem Kind, D 906, on el baríton, sempre seguit de prop pel piano, va cantar com si ens subministrés un narcòtic, amb una delicadesa i una dolçor inefables.

El recorregut schubertià que vam tenir el privilegi d’escoltar ens va dur per alguns dels seus lieder menys interpretats amb el fil conductor de l’esperança que el malaurat compositor va tenir en un instant massa fugaç de la seva vida. Hasselhorn i Bushakevitz es van submergir en Schubert fins a convertir-lo en una segona natura, i així el van fer viure al públic assistent, que els va obsequiar amb una calorosa ovació. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol