Cerca de crítiques

Enquesta

Jordi Vilaprinyó a l'SGAE

Piano català

21/5/2007 |

 

Programa: Obres de Taverna-Bech, Montsalvatge, Amargós, Maria Rosa Ribas i Xavier Boliart per Jordi Vilaprinyó al piano.
Lloc i dia: Sala Mompou de la SGAE. 15 de maig.

En el cicle Nous Repertoris de Música XXI que organitzen el GEMC (gremi d'editorials de música de Catalunya) i JJMM de Barcelona s'han realitzat tres dels set concerts programats aquesta primavera. Tots, amb el denominador comú d'oferir música de compositors catalans, la major part de contemporanis, interpretats per músics d'aquí o bé instal·lats al nostre país. En aquest darrer concert, l'instrument triat era el piano i tota la primera part es va dedicar a Francesc Taverna-Bech en la celebració del seu 75è aniversari. La major part de les obres que van tocar van ser escrites entre els anys 1963 i 1988 i vam poder passar de l'encís ingenu de les primerenques Igor Stravinski, Nocturn i Cançó per Anna, a la complexitat dels seus Camins somorts, cicle dedicat a Frederic Mompou. La seva darrera peça, Canço de raval, podria figurar després de Jeunes filles au jardin de Mompou, com a segona d'unes variacions sobre La filla del marxant. Enmig, una exhuberant Sonata n. 2 que precisa de tot l'ofici pianístic. Vam poder degustar tres de les seves obres més recents, Nocturns urbans, dedicats a tres persones vinculades al món de la música. Jordi Vilaprinyó en va fer una lectura acurada que no ens treu el somni que alguna d'elles, com la mencionada Sonata, la puguem sentir assumida, memoritzada, expressada de dins a fora per algun virtuós tipus Kissin, Volodos o Lang Lang.

La resta del programa va servir per visionar una mica l'encaix de la música de Taverna entre d'altres contemporanis. Una mica gruixuts, els Quatre diàlegs amb el piano de Montsalvatge en què el petit piano de la Sala Mompou no va engolir tota la intensitat que Vilaprinyó li demanava. Ple de replecs intrigants que no es poden acabar d'escatir en una sola audició ens va sonar el Vals bizarre d'Albert Amargós. Molt emotiu i expressionista Il rincontro de Maria Rosa Ribas. I molt original en els seus extrems el Takaracta de Xavier Boliart. Vilaprinyó va homenatjar Joaquim Serra pel seu centenari amb una sardana que després de tanta complexitat ens va sonar senzilla i inspirada melòdicament.


JORDI MALUQUER
El Punt