A banda del Festival Bayreuth, que ofereix tres títols de Wagner en versió concert al setembre, la temporada s'obrirà amb La forza del destino, de Giuseppe Verdi que feia trenta anys que no es programava. “És una obra molt difícil per a un teatre i per això es fa poc”, argumentava ahir Matabosch, durant la presentació del cartell. Aquesta nova coproducció del Liceu amb l'Opéra National de Paris té la direcció musical de Renato Palumbo i l'escènica d'Alain Chambon. En el primer dels tres repartiments cantarà la guanyadora del Viñas, Violeta Urmana.

Considerat un altre dels “grans esdeveniments” de la temporada, l'estrena absoluta de Street scene, de Kurt Weill, suposa la incursió del musical al Liceu, ja que és una obra que se situa a cavall entre l'òpera i aquest gènere. “Musicalment és una obra mestra, hi ha blues, música negra, Cole Porter... i contràriament a La forza del destino, que planteja la violació programàtica de totes les normes clàssiques, aquí es tracta d'una tragèdia grega.”

L'altra nova coproducció del Liceu (aquest cop, amb la San Francisco Opera) és Les contes d'Hoffmann, d'Offenbach, que tindrà una direcció d'escena “molt pertinent” de Laurent Pelly. Però l'esquer és el “repte vocal” de la soprano Natalie Dessay, que assumirà els tres rols protagonistes de l'obra, que –recorda Matabosch– estan escrits per a tessitures vocals diferents. Aquesta títol, que feia 23 anys que no es feia, s'estrenarà aquí i després anirà a San Francisco.

El Liceu també produeix la temporada vinent Lucio Silla, una òpera que Mozart va compondre als 16 anys “sobre la magnanimitat dels governants”, però també “sobre l'esclat de voler fer i la impossibilitat de fer”. Aquí Matabosch posa en relleu la direcció d'escena de Claus Guth, que ha sabut manejar dos “problemes” de la peça: d'una banda, el seu “codi rígid”, i de l'altra, “la dificultat de l'escriptura musical”. En el repartiment hi ha noms com Patricia Petibon, Inga Kalna, que debuta al Liceu, i l'estimada del públic liceístic, la valenciana Ofèlia Sala.

En un altre registre, Il turco in Italia, de Rossini, es representarà per primer cop al Liceu “encara que sembli impossible perquè és una de les obres més famoses de Rossini.” Matabosch subratlla la direcció d'escena “extraordinària” de Christof Loy i la presència del cantant Ildebrando d'Arcangelo.

La Iolanta, de Txaikovski, en versió concert, clou l'apartat d'estrenes absolutes. Interpretarà aquesta peça l'Orquestra Simfònica i Cor del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, dirigida pel seu titular, Valeri Guerguiev. Entre els intèrprets hi ha la gran Anna Netrebko, que es va formar amb el Mariinski.

En el marc del bicentenari de Wagner, el Liceu obre una nova tetralogia de L'anell dels nibelungs amb L'or del Rin, que s'allargarà durant les pròximes tres temporades, sempre sota la direcció de Josep Pons. El repartiment, “fantàstic”, inclou noms com Albert Dohmen, Mihoko Fujimura i Ewa Podlés. A més, per filar encara més prim, la temporada proposa la projecció d'Els nibelungs,
de Fritz Lang –un film que ha recuperat la Filmoteca de Catalunya– amb l'acompanyament de la música de Gottfried Huppertz interpretada per la JONC.

Arrodonirà la temporada Rusalka, de Dvorák, una producció de La Monnaie que serà dirigida musicalment per Andrew Davis, amb qui s'inicia un procés de col·laboració amb el Liceu. La direcció d'escena la signa Stefan Herheim, que “desconstrueix el conte de fades en què es basa l'obra i l'explica com si fos la projecció d'un dels protagonistes.”

Continua endavant la col·laboració amb l'OBC amb un Rienzi, de Wagner, que interpretaran en versió concert. Com a contrapartida, l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu obre un cicle que tindrà continuïtat a l'Auditori amb quatre concerts entorn de Brahms.

També es farà en versió concert Il pirata, de Bellini, “una pedra de toc per als cantants i sobretot per a la cantant protagonista, ja que és un dels papers més difícils que s'han escrit mai”. En aquest cas, interpretarà el rol d'Imogene la soprano italiana Mariella Devia.

Pel que fa a la programació de dansa, destaca la vinguda de l'American Ballet Theatre, una de les millors companyies del món, amb el clàssic Don Quixot, que feia més de 40 anys que no es veia al Liceu. Amb una altra obra clàssica, El trencanous, es presentarà el Ballet del Teatre Nacional de Praga per dur “l'esperit de Nadal al Liceu”. En contemporània, dues companyies de primer ordre com són els americans Alvin Ailey American Dance Theater i els germànics Ballett amb Rhein Düsseldorf Duisburg, amb L'art de la fuga. Estrenes també en el Petit Liceu amb Così Fun tutte, amb música de Mozart i direcció de Carol López, i Amb els peus a la lluna, de Paco Azorín i direcció musical de Virgínia Martínez.