El jurat del premi Leónie Sonning, considerat sovint el Nobel de la música, ha concedit el reconeixement a l'igualadí Jordi Savall. El premia, aquest vespre, per la seva labor ingent de recerca i recuperació de la música medieval, coincidint amb una actuació a a l'església de la Trinitat de Copenhaguen, a Dinamarca. Savall aclaria ahir a aquest diari que volia compartir el guardó amb la seva companya, la soprano Montserrat Figueras, desapareguda el novembre passat. I és que la reivindicació d'aquestes partitures, que estaven guardades en biblioteques de Londres, Brussel·les o París, la van fer conjuntament durant dècades. “Ella hi seria, al concert, si encara fos viva”, va explicar. Va ser amb la troballa d'aquest material, després de nou anys d'estudi del violoncel, que van sentir l'atracció per aquestes cultures.

El premi Sonning és la distinció més alta que pot rebre un músic. Des del 1959, l'han rebut personatges com ara Igor Stravinsky, Leonard Bernstein, Benjamin Britten, György Ligeti, Daniel Barenboim, Andrés Segovia, Keith Jarrett i Cecilia Bartoli. Savall és el primer músic català que el rep, i se sent un privilegiat perquè forma part d'aquesta corrua de noms il·lustres gràcies a la defensa de la música antiga i intercultural. Per Savall, el seu mèrit ha estat “portar la música considerada popular als cercles clàssics”. “La música popular representa l'ànima dels pobles”, es mostra convençut. És en les partitures armènies, sefardites, mediterrànies o otomanes on Savall troba l'emoció, “el patiment d'aquells pobles”.

Avui, els pobles d'Orient i Occident estan políticament enfrontats. El pont es va trencar el 1492, amb les expulsions dels jueus i els moriscos. Amb la recerca, Savall constata: “Amb la música podem establir nous ponts amb músics de l'Iran o d'Istanbul perquè tenim una herència comuna.” Savall (1942) lamenta que la música és “la cultura més abandonada”. La dificultat de llegir partitures antigues implica “que no es valori prou perquè no es coneix”. Cal cuidar la gent donant-li llar i menjar, però també alimentant-ne “l'ànima amb la cultura, que no és secundària”. I recorda la cita de Churchill quan va veure que calia rebaixar un 30% el pressupost d'Ensenyament i Cultura: “I per això hem guanyat la guerra?”