La personalitat artística de Xavier Montsalvatge (Girona, 1912-Barcelona, 2002) no es va limitar ni de bon tros a la seva activitat com a intèrpret i compositor, a pesar de ser la més reconeguda, sinó que va projectar-se en múltiples facetes, com a pedagog, conferenciant i, també, com a crític musical. Aprofitant els actes del centenari, l'Associació Montsalvatge, amb la Diputació de Girona, ha impulsat la recuperació d'una selecció d'uns dos-cents assajos i ressenyes, publicats originalment entre 1935 i el 2001 als diaris El Matí i La Vanguardia i al setmanari Destino, en un llibre que es presenta avui a la Fundació Valvi de Girona (20 h), Xavier Montsalvatge. Una estètica des de la premsa.
L'edició ha anat a càrrec dels musicòlegs Joan Gay, Laura Pallàs i Josep Pujol, a partir d'una tria de textos encomanada a Jordi Codina i Antoni Colomer, i permet resseguir la trajectòria tant humana com professional del compositor a través de les referències als músics que va conèixer o escoltar en viu (des de Landowska, Poulenc o Callas a Mompou, Toldrà, Stockhausen, Rubinstein o Els Setze Jutges) i de les seves opinions sobre l'ambient musical del seu temps, el públic i la recepció de determinats moviments.