NOTÍCIA

"Hem tingut ingressos superiors als esperats", va dir ahir el director general del Palau de la Música, Joan Oller. En el cicle Palau 100, l'estimació per a la temporada 2012-2013 és que amb la taquilla es recuperarà el 74% del caixet dels concerts. En anys anteriors amb prou feines passava del 50% i en l'exercici 2013-2014 Oller espera arribar al 80%.

És a dir, el públic ha confiat en la programació artística del Palau, malgrat la crisi i l'augment de l'IVA. És la conseqüència de posar l'accent en la qualitat, "l'excel·lència", diu Oller, i de seguir fil per randa els eixos programàtics marcats l'any passat, l'objectiu dels quals és superar l'herència enverinada que va deixar Fèlix Millet, que pràcticament ha obligat a refundar el Palau.

En aquest revifament també hi intervenen altres factors. La crisi mundial ha fet rebaixar els caixets, els grans equipaments musicals han aprimat despeses i moltes produccions han ajustat el seu cost. La lectura de tot plegat és que la salut d'un equipament com el Palau de la Música depèn més de la inversió artística que de l'austeritat. Per exemple, en la pròxima temporada programarà 91 concerts -26 dels quals seran coproduccions-, si fa no fa com en l'anterior, i mantindrà el pressupost artístic: 1,9 milions d'euros. Per garantir la rendibilitat, el Palau insisteix en l'aposta per grans directors com ara Lorin Maazel, Gustavo Dudamel, Charles Dutoit, John Eliot Gardiner i Simon Rattle, que obrirà la temporada l'1 de juliol dirigint la Filharmònica de Berlín. Però on més creixen les possibilitats d'autofinançament mitjançant el taquillatge és en el capítol dedicat als recitals de piano i a la música de cambra. "Poden ingressar per entrada més del que costen", diu Oller.

Alguns d'aquests concerts formen part d'un cicle batejat com a Constel·lació Palau 100. "És una sèrie de concerts extraordinaris que queden fora del cicle Palau 100, per no encarir l'abonament, tot i que els abonats tindran preferència a l'hora de comprar-ne les entrades", explica Oller. Aquesta constel·lació inclou els pianistes Evgeni Koriolov, que el 9 de desembre interpretarà les Variacions Goldberg de Bach, i Grigory Sokolov, tot un habitual del Palau, i el fortepianista sud-africà Kristian Bezuidenhout, que els dies 27 i 28 de maig del 2014 farà les dues primeres sessions amb la integral de sonates de Mozart, una tasca que continuarà l'any següent.

El Palau també serà una de les escales de la gira del violinista Gidon Kremer i la pianista Martha Argerich, que el 28 de novembre defensaran un programa de sonates de Weinberg, Beethoven i Brahms.

Els concerts de Bezuidenhout amb les sonates de Mozart formen part d'un nou projecte de llarg recorregut, una iniciativa engegada la temporada 2012-2013 amb la integral per a clavecí de Bach a càrrec de Benjamin Alard (en cinc anys) i les versions de concert d'òperes de Mozart dirigides per René Jacobs (en quatre anys). Alard interpretarà El clavecí ben temprat en dues sessions, el 31 de març i l'1 d'abril del 2014. Jacobs, que va començar el projecte mozartià amb La flauta màgica , dirigirà aquesta vegada Le nozze di Figaro amb l'Orquestra Barroca de Friburg i el Cor de Cambra del Palau de la Música.

Humet, compositor convidat

"La defensa de la cultura catalana és un altre dels objectius del Palau", recorda Oller, que l'any passat va introduir la figura del compositor convidat, tot i que aleshores l'anomenaven resident. Després de Joan Guinjoan, ara és el torn de Ramon Humet. El compositor barceloní, nascut el 1968, estrenarà una obra coral, presentarà tres peces semicorals i un nou quadern de les seves Escenes del bosc , a més de quatre obres més del seu catàleg.

Pel que fa al cicle coral, la nova temporada inclourà l'estrena d'una obra d'Albert Guinovart a càrrec del Cor Vivaldi i la presència de l'Eric Ericson Kammerchor sota la direcció de Fredrik Malmberg. A més, Carles Santos i el Cor de Cambra del Palau oferiran un catàleg d'obres corals del mateix Santos i motets de Tomás Luis de Victoria.