NOTÍCIA

El nivell de la temporada d'una orquestra simfònica no depèn només de la tasca del seu director titular, també hi té un paper destacat la tria de les batutes convidades que, tot garantint uns nivells apropiats de qualitat i exigència, poden permetre a la formació entrar en contacte amb altres estils, repertoris o formes de treballar. Un dels convidats més potents del curs actual de l'OBC era sens dubte Jiri Belohlavek, i el director txec ha satisfet a bastament les expectatives amb un concert formidable.

Compartir nacionalitat amb un compositor, més que un avantatge decisiu, pot aportar un plus de familiaritat i coneixement de la seva obra, però, al capdavall, el factor determinant és la qualitat de l'intèrpret. En el seu debut amb l'orquestra, Belohlavek va abordar una de les obres far del repertori del seu país, el cicle de sis poemes simfònics La meva pàtria de Smetana.

Un so de qualitat

Dirigir de memòria va ser un mer senyal extern del seu domini de l'obra, però que l'orquestra sonés amb la qualitat que va exhibir diu encara més de la seva categoria com a director. Belohlavek va aconseguir un so arrodonit, sense asprors ni arestes agressives, amb una corda de gran unanimitat d'atac, una fusta que evocava les verdors dels prats bohemis i un metall molt més modulat que d'habitud.

Des dels evocadors acords inicials de les arpes a Vysehrad , Belohlavek va signar una lectura de respiració àmplia i lirisme generós que no va necessitar exageracions expressives per denotar dramatisme. Més enllà del celebèrrim Moldava , delineat amb detall en totes les etapes del recorregut, el cicle té algunes caigudes d'inspiració i certes reiteracions retòriques que la batuta va dissimular magistralment. El retorn de Belohlavek al podi de l'OBC és fervorosament sol·licitat.