Almanac
Agenda
NotíciesCerca de notícies
Enquesta
NOTÍCIA
Enyorat Villazón
28/5/2013 |
El tenor mexicà emociona el Liceu amb l’ària ‘Una furtiva lacrima’
en el seu retorn operístic a la Rambla amb ‘L’elisir d’amore’
Llarga ovació al debut de la soprano Aleksandra Kurzak i i l’actuació del gran Ambrogio Maestri
Tenia certa morbositat assistir ahir a la que és la primera òpera escenificada que protagonitza Rolando Villazón al Liceu des del seu retorn als escenaris, a finals del 2009, després de ser operat d’un quist a les cordes vocals. Era l’ocasió de comprovar in situ la dimensió del miracle obrat amb la seva veu, especialment en un paper en el qual el tenor mexicà ha brillat tant com és el Nemorino de L’elisir d’amore. O de confirmar-la, perquè Villazón ja va tenir oportunitat d’esmenar aquella non grata experiència del 2008 al Liceu, quan es van manifestar els seus problemes vocals en un recital oblidable, amb el concert que va oferir el 2011 al mateix teatre.
Allà el tenor es va guanyar el públic que li havia seguit la peripècia, des de l’aparició d’un quist congènit –“els meus problemes no es devien, com alguns van pensar, que el meu repertori no era l’adequat o que havia forçat massa la veu, sinó a un quist congènit”, diu el cantant– fins a la superació d’una operació prou complexa i que no oferia cap garantia d’èxit.
El Liceu es va sentir ahir reconfortat en participar del seu retorn a l’escena amb aquesta reposició de L’elisir d’amore de Donizetti que, amb escenificació de Mario Gas, es programa per segona vegada aquesta temporada, i en la qual Villazón comparteix protagonisme –quatre funcions, fins al 5 de juny– amb la polonesa Aleksandra Kurzak, una de les sopranos lírico-lleugeres més sol·licitades del moment –acaba de cantar aquest mateix títol al Covent Garden–, que va debutar al Liceu (haurà vingut amb Roberto Alagna, la seva nova parella?) amb una actuació admirada i aplaudidíssima.
Però tornem a l’enyorat tenor mexicà. Amb la bellesa vocal que el va fer cèlebre en la primera dècada d’aquest segle –tot i que amb una veu més empetitida– i amb l’entusiasme escènic amb què s’ha anat guanyant el caliu de l’audiència, Villazón va emocionar la platea en l’ària Una furtiva lacrima, amb aquesta profunditat i versatilitat dramàtica que el caracteritza. Una llarga ovació de reconeixement –que es va repetir al final– va interrompre allà l’òpera, dirigida musicalment per Daniele Callegari i amb Joan Martín-Royo en el paper del sergent Belcore, Cristina Obregón en el de Giannetta i un rotund Ambrogio Maestri com a doctor Dulcamara, que en el duo inicial amb Villazón va acaparar l’escena.
La brillant Aleksandra Kurzak va tenir un debut triomfal al teatre de la Rambla, com Maestri. El baríton italià, de dos metres, va enlluernar el públic amb el seu bis final.
Maricel Chavarría
La Vanguardia
