El director del Festival Castell de Peralada, Oriol Aguilà, voltava dissabte al vespre per la plaça Gran de Peralada amb un ampli somriure de satisfacció, per diversos motius: el més immediat era que la plaça estava plena d'un públic de totes les edats que participava amb entusiasme a l'espectacle El regal del bicentenari, de Comediants, últim gran homenatge popular del festival a Verdi i Wagner en el bicentenari d'aquests dos grans compositors europeus i universals.

Però Aguilà també estava content perquè l'any vinent el gran tenor Jonas Kaufmann tornarà a actuar a Peralada i també per l'èxit d'aquesta 27a edició del festival, que del 13 de juliol al 17 d'agost ha rebut més de 21.000 espectadors, la qual cosa representa un 90% d'ocupació i un increment de 6 punts respecte al 2012: una bona recompensa per a una línia programàtica marcada per la coherència i una aposta decidida per l'òpera i la dansa, amb algunes incursions puntuals en altres gèneres com ara el pop. Un bon exemple d'aquest equilibri estilístic va ser la Festa de la Música que va tancar dissabte el festival empordanès: de Verdi i Wagner reinterpretats per Comediants a través del seu imaginari lúdic, es va passar a un recital també gratuït de la jove soprano russa Katerina Tretyakova –guanyadora del concurs Francesc Viñas– a l'església del Carme, i tot seguit al concert de Manel a l'auditori del parc del castell, on el grup barceloní va demostrar el seu bon moment. Manel és l'únic grup del món que pot inaugurar el Primavera Sound i el Festival de Cap Roig i pot tancar el de Peralada, deixant més que satisfets els públics, a priori diferents, dels tres festivals.

Pel que fa a Comediants, la companyia de Joan Font va tornar a donar vida a Verdi i Wagner al mig del poble de Peralada, en un escenari amb una gran pantalla al darrere i alguns personatges singulars als balcons dels voltants, mentre a la plaça grans i petits recreaven, amb pancartes i tires de paper amb els noms dels dos autors, l'eterna rivalitat entre dos compositors que van néixer el mateix any, però que van representar dues maneres molt diferents d'entendre la música i fins i tot la vida. Tothom va sortir de la plaça sabent alguna cosa més de Verdi i Wagner, de les seves òperes i els seus personatges més emblemàtics. Un bon propòsit.