Cerca de notícies

Enquesta

José van Dam: "L'òpera no és el cinema"

11/3/2004 |

 

El cantant belga debuta com a protagonista de 'Don Pasquale' al Real.

"El perill d'avui dia és que el director d'escena es guia més pel físic que per les veus", creu Van Dam

El prestigiós baix-baríton belga José van Dam encarnarà 'Don Pasquale' al Real. Van Dam afronta per primer cop un personatge que requereix, segons el cantant, "saviesa i maduresa per interpretar-lo".

No es tracta d'una qüestió vocal sinó que Van Dam reconeixia a la seva trobada amb la premsa que "volia tenir l'edat per al paper de Don Pasquale" i per això, des del seu debut el 1961, encara no havia interpretat el personatge de Donizetti, un rol dramàtic dins d'una òpera buffa. "Don Pasquale no és un home ridícul, són els altres els que el veuen com a tal i en aquest sentit hi trobo un paral·lelisme claríssim amb Don Giovanni i Falstaff", comentava Van Dam, que ha interpretat aquests personatges en diverses ocasions al llarg d'una carrera en què s'ha ficat també a la pell de l'Holandès, Fígaro, Don Quixot i Scarpia.

Sense oblidar el cant
El cantant també ha fet incursions a la televisió i al cinema, com el paper protagonista d'El mestre de música, de Gérard Corbiau. No obstant, Van Dam té clar que "l'òpera no és el cinema" i critica la tendència actual a oblidar "l'estil del cant" a l'hora d'escollir els cantants que hauran d'encarnar els herois d'una òpera. "El perill d'avui dia és que el director d'escena es guia més pel físic que per les veus i l'estil musical", assenyala en referència al cas de Deborah Voigt. El Covent Garden de Londres ha prescindit de la soprano nord-americana perquè el seu pes (segons el teatre, excessiu) no s'adeia amb el vestuari ni amb la producció d'Ariadne auf Naxos que havia de protagonitzar.
No obstant, no ha estat el cas de la producció que es podrà veure ara al Real, del 13 al 30 de març, un muntage de Grischa Asagaroff amb direcció musical de Giuliano Carella que es va veure per primera vegada el 1997 a Zuric. "Quan el vaig veure allà ja em va agradar molt", recorda Van Dam, per qui es tracta d'una escenografia "clàssica i alhora innovadora".
Per a la posada en escena, Asagaroff es va voler allunyar una mica de l'òpera buffa perquè "hi ha una gran diferència entre Donizetti i Rossini. Donizetti té un caràcter més dramàtic, amb uns personatges no tan còmics". Per Carella, Don Pasquale representa, des del punt de vista musical, "l'evolució de l'òpera a la primera meitat del segle XIX, amb una caracterització dels personatges que no tenien les primeres òperes de Donizetti". Per això Don Pasquale suposa, en paraules de Carella, "el tancament d'un període importantíssim, el final de l'òpera buffa italiana i un pont amb el que serà la darrera òpera buffa-no fuffa: Falstaff".
Asagaroff destacava que aquesta òpera "té molts colors diferents", ja que el protagonista passa de ser un vell rejovenit per la promesa de l'amor a un "mort que camina", i té en la bufetada de Norina a Don Pasquale el seu "moment crucial, el centre de l'òpera que acaba amb el doble engany".
"Don Pasquale em produeix molta tendresa: ho passo tan malament quan l'he de bufetejar! He volgut donar-li a Norina una mica de picardia, però sense ferir, perquè ella no té malícia, és una dona enamorada que intenta que les coses li surtin bé", comentava Mariola Cantarero, que es reparteix les funcions de Don Pasquale amb Milagros Poblador. "Jo la bufetada l'hi dono amb més ganes a Felipe Bou", bromejava Cantarero fent referència al jove deixeble d'Alfredo Kraus que encarnarà Don Pasquale en dues funcions i que ha fet "un treball excel·lent" per convertir-se en un vell, segons Poblador. "Us vull tranquil·litzar: m'agrada que em bufetegeu", els deia Van Dam. Tots tres cantants coincidien a insistir en el que sembla obvi però que darrerament s'oblida i que Poblador resumia així: "A l'òpera el principal és cantar".

Marga Casado
Avui